Art digital pels núvols

Christie’s va vendre dijous a Nova York una peça d’art digital per 69,4 milions de dòlars, l’equivalent a 58 milions d’euros. Aquesta obra, titulada Everydays: The first 5.000 days, és un collage de cinc mil imatges reunides pel creador Beeple, que assegura que, per la seva tècnica de producció, és única i irreproduïble. El preu assolit per aquesta peça del tipus NFT (non fungible token), realitzada amb tecnologia pròpia de blockchain, que és la que sosté les criptomonedes, no té precedents. A tall de referència, podríem dir que tan sols dues obres d’artistes vius havien assolit fins ara preus superiors als de la subhastada abans-d’ahir: ens referim a Rabbit , de Jeff Koons, que es va rematar per 91,1 milions de dòlars, i Portrait of an artist, de David Hockney, que va pujar fins als 90,8.

Dos factors semblen haver confluït en aquesta venda que obre una nova època. D’una banda, l’existència en les altes esferes de molt capital ociós, sense rendiment immediat. De l’altra, una nova generació de milionaris familiaritzats amb el món de les criptomonedes, que troben en aquestes operacions una destinació suggeridora per a part dels seus fons. La combinació dels dos factors no és, doncs, aliena a l’origen d’aquesta operació, i podria anunciar una nova bombolla artística, que com a tal propiciés episodis d’especulació i operacions molt rendibles, en una primera fase

El capital ociós i una nova generació de milionaris propicien la venda per un alt preu d’‘Everydays’

marcada per la novetat, per després evolucionar a la baixa. La velocitat a què això es pugui produir hauria de ser una preocupació per a les persones amb prou diners per involucrarse en aquesta mena de transaccions.

Deixant de banda la naturalesa digital de la peça subhastada, no es pot parlar en termes econòmics d’una gran novetat. El mercat de l’art és cíclic, experimenta alces i baixes amb certa regularitat. Les millors peces dels autors clàssics més apreciats i indiscutits estan en bona mesura fora del perill d’aquestes oscil·lacions. Però els creadors contemporanis són més sensibles a elles. Col·leccions atresorades en les últimes dècades, apostant per autors del dia, han tingut evolucions diverses quant a la cotització i la possible revenda.

És cert que el fet que una firma amb la solera de Christie’s hagi participat en la venda de l’obra de Beeple, resolta amb una rematada tan espectacular, suposa un abans i un després. L’art digital –o, almenys, l’obra al·ludida– ha ascendit a primera divisió en l’esfera de les subhastes. Però no és menys cert que per a Christie’s l’operació presentava més avantatges que problemes. El seu percentatge en vendes d’aquest nivell pot rondar el 13% de l’anomenat “preu de martell”, i seria estrany que hagués renunciat a aquesta picossada.

L’art digital ja es relaciona amb el dels creadors convencionals. El temps dirà si ha vingut per quedar-se i progressar.