Les ‘pijas’ són divines

S’ha preguntat el lector per què ens agraden les dones pijas a algunes persones del gènere masculí heterosexual? Jo sí. Les dones pijas ens agraden per una infinitat de raons, entre les quals que un no és ximple ni es mama el dit, com diria el gran Rafael Azcona.

S’equivoca el lector si pensa que només agraden per raons estètiques, fonètiques o cromàtiques –les pijas tendeixen a ser rosses–, raons legítimes però amb mala premsa.

Barcelona ha estat i és una de les grans capitals de la dona pija i ja va sent hora que algú, Marc Giró a part, posi en relleu –em demano el Nobel!– les seves virtuts intel·lectuals, sense les quals podria semblar que agraden pel simple fet que es cuiden, són atractives i recorden Scarlett Johansson, de la mateixa manera que les seves àvies s’assemblaven a Ingrid Bergman, que se’n va anar de Casablanca amb marit i sense despentinar-se.

A diferència del cos d’inspectors fiscals de l’Estat o el col·legi arbitral canari, les pijas treuen el millor de molts homes i estimulen algunes de les seves virtuts com la creativitat (i com ataco jo aquesta senyora?), l’altruisme (a quin restaurant pot un convidar-la ara que les mariscades ofenen?) i el contrast d’opinions (hi ha vida més enllà de la Cerdanya, la Toscana o el Baix Empordà?).

Les pijas són intel·ligents, encara que alguns les despatxin com a beneites i només perquè tenen un món interior feliç que les fa somrients, divines i pecaminoses. Jo no dic que s’alegrin per l’extinció del planeta, però diguem que la son no la perden i ben fet que fan perquè han vingut a aquest món a estiuejar i no a passar enrabiades.

Les pijas no són classistes, com es pensen alguns, perquè s’enamoren de qui no ho han de fer potser perquè ho freqüenten tot abans de tornar a la zona de confort. No se’ls acaba el món, la llenceria o la conversa i transmeten una infantesa perpètua, el contrari d’envellir, aquella murga de què parla l’amic Oscar Tusquets al seu últim llibre. Conèixer-les és adorar-les.

Les ‘pijas’ han vingut al món a estiuejar i no a passar enrabiades