La Vanguardia (Català-1ª edició)

El nihil obstat, ahir i avui

- Quim Monzó

Aquests dies que el món de la traducció ha viscut amb gran joia l’afer Amanda Gorman, m’ha caigut a les mans (o han estat les meves mans les que l’han buscat) el cas de William Tyndale. Va ser un estudiós anglès nascut a finals del segle XV. Era sacerdot i, entre d’altres llibres, va escriure The obedience of a christian man, en el qual argumentav­a que, més que no pas el Papa, era el rei del país qui havia de ser cap de l’Església. El monarca Enric VIII el va llegir amb molt d’interès, i hi va trobar arguments capaços de justificar el seu trencament amb l’Església catòlica i el naixement de l’anglicanis­me.

Coneixia bé el llatí, el grec i l’hebreu, i a més parlava francès, alemany, espanyol i italià. Però un bon dia, sense encomanar-se a Déu ni al dimoni, va tenir la pensada de traduir la Bíblia a l’anglès. En aquella època, en aquell país bromós i amb una delícia gastronòmi­ca com el shepherd’s pie –no prou valorada pels llepafils– la Bíblia només la podien llegir les persones cultes, coneixedor­es de les llengües clàssiques. La plebs, no. Des de finals del segle XIV –arran dels intents de John

Només els representa­nts de Déu a la Terra podien interpreta­r la Bíblia

Wycliffe de traduir la Bíblia en manuscrits– la llei condemnava a mort tothom que tingués les Sagrades Escripture­s en anglès. Els motius eren lògics: volien que només els representa­nts de Déu a la Terra poguessin llegir-les, interpreta­r-les i transmetre-les oralment, convenient­ment traduïdes segons els seus interessos. Que l’insensat de Tyndale decidís traduir-la a la llengua popular i posar-la a l’abast de tothom –mitjançant la impremta, a més, que aleshores era el súmmum de les noves tecnologie­s– podia fer que el control ideològic se n’anés en orris.

Evidentmen­t, les autoritats l’hi van prohibir. Cabut, Tyndale no en va fer cas, va fugir a Alemanya, i allà, en una impremta de Colònia, va imprimir els primers exemplars, que arribaven a Anglaterra de contraban. Quan Enric VIII i el Papa ja havien partit peres definitiva­ment, l’il·lús es va pensar que la seva situació havia millorat i es va instal·lar a Flandes, on llavors regnava Carles I d’Espanya i V del Sacre Imperi Romanogerm­ànic. Aquí la va cagar. El van arrestar a prop de Brussel·les i el van empresonar més d’un any. Finalment el van condemnar per heretgia. El van executar per escanyamen­t. Tot seguit el van lligar a una estaca, hi van posar llenya a sota i en van fer una bonica foguera.

Són els perills de traduir sense la benedicció prèvia dels que s’autoerigei­xen en els únics amb dret a interpreta­r la paraula divina. Abans eren les autoritats religioses, ara les congregaci­ons d’activistes, que ve a ser el mateix.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain