‘Amat victoria curam’

Prendre l’acord de decidir o determinar de comú acord, per majoria de vots” és la primera accepció del verb acordar , la base sobre la qual recau tot el pes per resoldre l’embolic polític que està tenint lloc a Madrid amb les estratègies a la carrera per no perdre el poder, en el cas del PP i Ayuso, i per obtenir-lo els socialistes i Més Madrid. La dinamita està sobre la taula i tot apunta que la solució haurà de ser jurídica.

El partit taronja, amb tendència a la baixa, busca el sol que l’escalfarà més per als anys vinents. Arrimadas sembla haver-se decidit per virar a l’esquerra i allunyar-se dels populars, encara que no tenia prevista aquesta precipitació a Madrid. En cas que tiri endavant la moció de censura, només necessitarien a l’Assemblea tres vots taronges dels vint-i-sis per formar govern tripartit a Madrid i desbancar la presidenta Ayuso, envoltada de polèmiques però aplaudida pels empresaris per la seva gestió de la covid de cara a l’hostaleria i per haver evitat el tancament perimetral complet. Fins i tot per moments ha arribat a convertir-se en un oasi de cap de setmana per als francesos que anaven a la capital per gaudir de la llibertat perduda al seu país per les mesures contra el virus.

Tot és estrany i tot és criticable, però Ayuso ha guanyat amb els mesos un estira-i-arronsa –el de la ciutadania– que semblava que tenia perdut. Potser per això el seu discurs tan èpic anunciant eleccions: “Seran els madrilenys els que decidiran entre socialisme i llibertat”. Presumia la presidenta d’aquesta manera única en què es viu a Madrid en temps de pandèmia: “Gaudim d’una llibertat i uns drets que no es tenen a tot Espanya”. Va plantar cara avalada segurament per enquestes internes que preveuen, en cas que es convoquin eleccions, un augment popular causant un terratrèmol amb epicentre a Sol.

L’Assemblea de Madrid s’ha dissolt, es recorre el decret de convocatòria al Tribunal Superior de Justícia de Madrid després d’admetre les dues mocions de censura. Les xarxes van disposar les jugades a l’estil Joc de trons i jo diria que Ayuso és digna successora de Claire Underwood a House of cards o podria ser, a ulls de Maquiavel, la reencarnació de Caterina Sforza sense oblidar que “la política no té relació amb la moral”. Tots han jugat amb la baralla del poder i han acordat les seves apostes en moviments ràpids i amb la millor combinació possible de cartes. De l’antiga Roma ens ve allò d’amat victoria curam (la victòria estima la preparació). Ja ho veurem...

Ayuso podria ser, a ulls de Maquiavel, la reencarnació de Caterina Sforza