La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un terrat al The Serras
Una cuina a les altures amb el segell de Marc Gascons
Les limitacions imposades per la pandèmia han suposat la proliferació de terrasses als nostres carrers. Tot establiment que disposa d’unes mínimes possibilitats instal·la taules a l’exterior empès per la demanda de la seva clientela potencial i afavorit per la intel·ligent tolerància municipal. En aquest ambient general també s’han potenciat les terrasses dels hotels.
L’hotel The Serras, en el seu esforç permanent per reivindicar l’essència de Barcelona, ha instal·lat al terrat una còmoda terrassa que, amb encert, han anomenat “el somni de Picasso”, ja que fa 120 anys aquest terrat va acollir el primer estudi del jove pintor.
Condicionat per poder-ne gaudir tant a l’estiu com a l’hivern, aquest rooftop fa una mica més d’un any que brinda la possibilitat de gaudir d’una vista extraordinària del port de Barcelona, com també d’una panoràmica espectacular de 180º des de Montjuïc fins al Fòrum.
I en aquest ambient privilegiat, sota la tutela de l’estrellat xef Marc Gascons, d’Els Tinars (Llagostera), el jove cuiner Ángel Gil oficia amb eficàcia i imaginativa professionalitat una cuina d’arguments sòlids.
Nascut a Valladolid, aquest autèntic rodamon es confessa
Arribeu amb l’ànim obert per gaudir de sensacions molt grates. Vistes panoràmiques, excel·lent factura culinària, servei atent i eficient: gaudiu de la vida.
El tastou de tòfona amb òptima melano en el seu temps, en què el greix d’oca és substituït per una delicada hòstia de cansalada viada. És un platet que, en temporada, resulta de gran delicadesa, sense oblidar el seu bressol rural. Canelons de pollastre delicadíssims amb recomanable possibilitat d’enriquir-los amb tòfona.
El brutal i memorable capipota que elabora el xef amb una fórmula magistral. enamorat de la cuina catalana, i manifesta la seva admiració per la prestigiosa xef Ariadna Julian, al capdavant, fins fa ben poc, del ja enyorat Monvínic. La carta d’aquest nou espai, controladament eclèctica, ofereix la possibilitat de gaudir a tota hora de les exquisideses del mercat.
Un bon xef reflecteix el seu art creatiu en la capacitat de provocar emocions per mitjà de les seves preparacions; doncs bé, en el cas que ens ocupa, Ángel Gil aconsegueix provocar tals emocions amb plats com un simple cap i pota, que conté tota la grandesa de la cuina senzilla quan s’elabora amb cor i perfecció tècnica.
A la sala, l’encantador accent argentí de l’eficient Ludmila optimitza l’espai. Bona carta de vins en què destaquen els que elabora Raul Boet al seu Castell d’Encús.
Terrassa panoràmica, una taula excel·lent, bons vins... En fi, el somni de Picasso. I de qui vulgui menjar bé.