Meghan Deluxe

Quan ens pensàvem que Kiko Rivera havia batut el rècord en la modalitat venjança familiar, arriben Enric i Meghan, ducs de Sussex, i, com Usain Bolt, dinamiten el temps i, a més a més, l’espai. El Cantoragate queda en no res comparat amb el Buckingham Gate, malgrat que, en aquest cas, el gate serveix per a porta (d’entrada o de sortida, en aquest cas), a part de ser el sufix que s’aplica a qualsevol escàndol, des que l’hotel Watergate, de Washington, va ser l’escenari de l’espionatge dels republicans als demòcrates en temps de Nixon.

Els Sussex, amb perdó, tenen un morro que se’l trepitgen. Tant l’un com l’altra. Enric perquè durant més de trenta anys va estar vivint com a membre destacat de la família, i no semblava pas que li anés malament. Treballar treballar... no era pas el que feia ell: ara unes maniobres militars, ara el patrocini d’unes oenagés, ara me’n vaig amb uns amiguets a Las Vegas.

Si tan atrapat estava en el sistema, el podia haver deixat abans. Quan el seu germà, Guillem ,va tenir el primer fill, el príncep Jordi, el paper d’Enric com a substitut de l’hereu de l’hereu va anar minvant. Potser va ser això el que no va poder suportar, que la línia successòria cada vegada fos més lluny. Com a net de la reina Elisabet i fill del futur rei d’Anglaterra, i, sobretot, pel tràgic final i la turmentada vida de la seva mare, Diana de Gal·les, tant Enric com Guillem van ser els nens consentits del regne. La diferència és que el gran va respondre quan se li van exigir entrega i servei. A Enric li va tocar, una desgràcia segons ell, néixer al si de la família reial anglesa. Si realment volia tenir una vida anònima, ho tenia molt fàcil: consistia a rebutjar tots els privilegis, títols i rendes i desaparèixer del mapa.

No va fer res de tot això, i semblava que estava encantat de ser qui era fins que va conèixer Meghan Markle, que, per descomptat, no s’ha de responsabilitzar, ni qualificar d’instigadora, però sí que va ser el detonant, potser involuntari.

Com pot ser que Enric no expliqués a la seva nòvia en què consistia entrar en una família reial? Ni tan sols li va dir que a la reina Elisabet li havia de fer, en públic, una reverència, i la pobra Meghan va quedar traumatitzada per aquell detall, segons va explicar a la mateixa entrevista. L’actriu no era una càndida noieta com Diana, i comparar-s’hi implícitament és una de les raons per les quals Meghan assoleix la categoria de millor actriu de drama. La mare de Guillem i Enric sí que va ser enganyada i després deixada de la mà de Déu, malgrat que tampoc no va ser la màrtir en què es va arribar a convertir. Meghan estava encantada de la vida de convertir-se en princesa, però potser es pensava que eren com les de Disney. No hi haurà manera de saber si el que diuen és el que senten de debò o el melodrama que s’han muntat per justificar la seva sortida de Buckingham i fer el que els roti. Ara és més necessari que mai que, després de confessar-se amb Oprah Winfrey, se sotmetin al polígraf de Conchita a Sálvame deluxe.