NFT: bombolla o disrupció

Llucià Homs

Els NFT són, ara mateix, la força més disruptiva que ha entrat al mercat de l’art. I ho ha fet com un huracà. Ni les vendes en línia de galeries i cases de subhastes, ni la popularització de les xarxes socials, ni de bon tros la proliferació de les online viewing rooms de les fires van aconseguir trastocar una indústria que fa gairebé dos segles que funciona amb el mateix model de negoci. Ha hagut de ser la interacció de l’art digital amb la tecnologia blockchain que s’utilitza en altres camps, com les criptomonedes, el que ha provocat un cataclisme de tals dimensions que ara mateix no sabem on ens portarà.

No es pot entendre la venda d’Everydays: The first 5000 days (2021), de Beeple, l’àlies de Mike Winkelmann, a Christie’s Nova York per 69,3 milions de dòlars, sense la comunitat d’inversors que aquests últims anys han vist com les seves posicions ascendien a nivells astronòmics fruit del boom de les criptomonedes. Inversors de nova generació, atrevits, que es mouen ràpid buscant subvertir des del terreny digital

Que Christie’s entri al joc de subhastar obres d’aquest tipus i accepti les criptomonedes suposa avalar aquest flux

els models de negoci tradicionals.

Fins ara les obres de Beeple, que té 1,9 milions de seguidors a Instagram, s’havien venut a Nifty Gateway –the online cryptocurrentcy marketplace for digital art–. Amb les seves particularitats, seria el que s’assemblaria més a una casa de subhastes digital especialitzada. En molt poc temps es va convertir en el punt de referència d’aquests artistes. Al desembre Nifty Gateway va adjudicar una obra NFT de Beeple consistent en 20 imatges per 3,5 milions, i fa unes setmanes, una altra, Crossroads (2020), per 6,6 milions. Tot plegat ja apuntava que en aquest mercat s’hi preparava alguna cosa rellevant. Però una de les dues grans cases de subhastes, Christie’s, ha entrat ràpidament en el joc de subhastar obres d’aquest tipus, i accepta les criptomonedes com a forma de pagament, cosa que suposa l’aval de credibilitat definitiu que aquest tipus d’obres i transaccions necessitaven.

Els analistes del mercat de l’art estem contrariats aquests dies. N’hi ha per a això i per a molt més. Parlant ahir amb els meus col·legues de Nova

York i Londres, teníem clar que els NFT han vingut per quedar-se, i el seu mercat només es pot ampliar. Discrepàvem en l’abast i el recorregut que tindran les cotitzacions d’aquestes obres els pròxims mesos i anys. De manera reiterativa es feien al·lusions al fenomen de la tulipomania, una de les primeres bombolles especulatives de masses de la història. Coincidíem que al fenomen dels NFT, quan s’arriba a aquest tipus de cotitzacions tan desproporcionades, li podria passar una cosa semblant.

El mercat de l’art té un costat fosc, i els moviments especulatius no han jugat mai a favor de la seva credibilitat. Els gairebé 70 milions de dòlars que ha pagat per l’obra Metakovan, el fundador del fons exclusiu en cripto Metapurse, converteix Beeple, un desconegut al mercat fa menys d’un any, en el tercer artista viu més car del mercat. Queden lluny les cotitzacions d’artistes amb sòlides trajectòries sustentades en exposicions rigoroses als museus de referència i les grans galeries. Pensem que una peça important de videoart d’un mestre com Bill Viola, que figura amb lletres majúscules en la història de l’art digital, es ven avui al voltant del milió i mig de dòlars. O que el meravellós Botticelli venut fa unes setmanes a Sotheby’s va assolir poc més que l’NFT de Beeple, 91,1 milions.

Però tampoc no sembla que a aquests nous compradors, majoritàriament millennials i en un 91% nous al mercat, segons la mateixa Christie’s, tot això els importi especialment. Per ells és prioritària l’estètica dels videojocs, els còmics o les il·lustracions de cinema fantàstic. Pel que fa a aquest tipus d’obres, cal deixar de banda les valoracions estètiques que tradicionalment han sustentat aquest mercat. El meu amic Kenny Schachter, d’Artnet, opinava que el seu problema era que havien d’obrir almenys uns quants llibres d’art si volien generar un impacte històric.

Molt em temo que aquest fenomen té a veure amb un estat mental diferent del tradicional, amb la no corporeïtat dels diners i de l’artístic. I queden moltes incògnites per revelar, com el paper de les galeries en tot aquest entramat o quan aquestes obres siguin pastura del mercat secundari. Res no sembla indicar que, més enllà de si es tracta d’una bombolla especulativa, les transaccions d’NFT hagin de desaparèixer. Una altra cosa serà el recorregut pel que fa a cotitzacions que tindran els pròxims anys. La pregunta clau és si els NFT seran la disrupció que marcarà el futur del comerç artístic els pròxims anys o si es tracta d’una bombolla més que esclatarà com d’altres van esclatar en el passat, i deixaran un mar de desconsolats inversors en art que es pensaven que fer diners era així de fàcil.