La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quina malaltia tenia la Mona Lisa?
La llegenda persistent del somriure de La Gioconda comença amb Giorgio Vasari, que al llibre Vida d’artistes va escriure que, mentre la noia posava al seu taller florentí, Leonardo Da Vinci convocava cantants, músics i bufons per mantenir-la en una dolça alegria i evitar l’aparença de decaïment i malenconia gairebé inevitable als seus retrats. O sigui, volia provocar-li el somriure. Però per què aquell aire de decaïment i malenconia?
Des de la publicació, el 2007, de Mona Lisa revealed. The true identity of Leonardo’s model, de l’investigador italià Giuseppe Pallanti, se sap que la model, Lisa Gherardini, va morir als 63 anys i que va passar els últims dies al convent florentí de Santa Úrsula. Una edat respectable per suposar que arrossegava un problema de salut des dels 24 anys, els que tenia quan va posar per a l’enigmàtic retrat. I, tot i això, no deixen de sorgir teories sobre les seves malalties. S’ha especulat sobre un possible hipotiroïdisme, amb un trastorn lipídic, amb una paràlisi facial... L’última, basada en documents reals i no en el simple ull clínic dels metges, la va llançar l’historiador i crític d’art de The
Guardian Jonathan Jones, que apuntava a la possibilitat que Mona Lisa tingués sífilis. La raó? La troballa d’un rebut que relaciona el seu nom amb l’adquisició d’aigua de cargol, un dels ingredients que s’utilitzaven en l’època per combatre les malalties de transmissió sexual. Esclar que potser la volia per a una altra persona.
I DEMÀ... Qui va dedicar una bonica elegia a l’escriptora Iris Murdoch quan va emmalaltir d’alzheimer?