Alerta vermella a Anduva

Els números de l’Espanyol aquest 2021 no són els d’un candidat a l’ascens

Va acabar el 2020 líder i com a favorit indiscutible per ser campió, però nou partits després l’Espanyol ja és tercer a la Lliga Smartbank, amb una mitjana de punts aquest 2021 més pròpia d’un equip que lluita per evitar el descens que no pas d’un que vol tornar a l’elit del futbol espanyol. És per això que els de Vicente Moreno s’exigeixen una reacció immediata avui davant el Mirandés a Anduva (21 h). No valen excuses en un equip dissenyat per pujar, que si no comença a sumar de tres en tres veurà com el tren de l’ascens directe s’allunya una mica més.

El canvi d’any no va provar gens a l’equip perico, els mals del qual neixen de la pèrdua de contundència a les àrees, tant a la pròpia com a la rival. Ara marca mig gol menys per partit, d’1,6 a 1,1, i n’encaixa el doble, de 0,5 a 1 per matx. Queda lluny el fantàstic inici de temporada en què Diego López va mantenir la porteria a zero durant cinc partits seguits. Aquest 2021 el porter de Lugo ha encaixat tants gols com partits ha disputat (9). Això suposa que l’Espanyol encaixa el doble que el 2020, quan li havien perforat la porteria 9 vegades en 19 compromisos.

La falta de control a l’àrea pròpia no és l’única preocupació de Moreno, ja que de cara a gol l’equip sembla que ha perdut la gran efectivitat que va demostrar a la primera volta. Malgrat ser capaços de generar un gran nombre d’ocasions en cada partit, els números no són gens bons. En el primer tram de la competició l’equip marcava 1,6 gols per matx, però ara només en fa 1,1, una mitjana que l’allunya setmana a setmana de les victòries i que fa que tan sols guanyi un de cada tres partits.

Aquesta sequera també ha afectat Raúl de Tomás, màxim golejador de l’equip, amb 15 gols. El madrileny ha patit problemes físics i ha vist com la seva mitjana golejadora ha baixat aquest 2021, d’1 gol cada 127 minuts a 1 cada 236. De Tomás va acumular dotze gols en els primers 19 partits. En els vuit següents (es va perdre el duel contra l’Sporting de Gijón) n’ha fet tres.

Tot això ha redundat en el fet que la mitjana de punts de l’equip hagi baixat dràsticament. El 2020 de l’Espanyol a Segona va ser fantàstic. Fins al punt que va sumar 42 punts en 19 matxs, amb una mitjana de 2,2 per partit. Si hagués continuat aquella tendència avui seria líder amb 61 punts (el Mallorca en té 60). Però els de Moreno tan sols han sumat 12 punts en nou partits, amb una mitjana d’1,3 per partit. Unes xifres que defensen equips que aspiren a lluitar per no descendir.

Pel que fa a altres noms propis, Javi Puado i Nico Melamed, tots dos del planter, són les grans alegries del curs. Tots dos han irromput amb força a l’onze i han sostingut l’equip durant unes quantes setmanes. Ha estat la irregularitat d’homes importants com Melendo, Embarba, Fran Mérida o Keidi Bare el que ha restat eficiència al conjunt. Pitjors són els casos d’Álvaro Vadillo, arribat a l’estiu, el Monito Vargas i Wu Lei, que no han aprofitat les seves oportunitats i cada dia semblen més fora de l’entitat. El pla de Moreno de donar continuïtat al que havia funcionat durant mesos ha provocat que alguns jugadors hagin estat infrautilitzats i, en moments difícils com l’actual, la banqueta no ha respost com s’esperava.

En definitiva, la segona volta és tan insuficient que l’Espanyol hauria de guanyar els 14 partits que li resten per igualar els punts de la primera volta, una cosa prou difícil. Malgrat això, les sensacions no han estat dolentes llevat de moments puntuals. En l’haver hi ha la victòria a Mallorca davant el seu teòric màxim rival, en un partit de més efectivitat que no pas lluïment. El calendari, amb rivals de la zona mitjana baixa, també hauria de ser un factor favorable perquè l’Espanyol acabi la temporada entre els dos llocs que atorguen l’ascens directe a Primera Divisió.

L’Espanyol encaixa el doble de gols i en marca un terç menys aquest començament d’any