La banca assumirà quitaments als crèdits amb aval, malgrat les crítiques

Malgrat la negativa de la banca a fer quitaments als crèdits que va concedir amb aval (120.400 milions d’euros), el Govern central ha aprovat que els empresaris podran acollir-se a mesures per reduir el seu deute. Això significa que l’entitat financera assumirà una rebaixa en el seu tram de crèdit que va concedir sense aval i l’ICO assumirà el mateix percentatge de quitament sobre el crèdit que va avalar.

Els bancs han mantingut converses amb l’Executiu, a través de les dues patronals bancàries (AEB i CECA), i fins i tot alguns primers espases de la banca s’han adreçat a membres de l’Executiu per mostrar el seu malestar si finalment es prenia una mesura d’aquesta magnitud. Fins i tot el governador del banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va defensar en diversos fòrums que els quitaments perjudicaran els bancs perquè necessitaran més capital. És cert que el Govern de Pedro Sánchez no ha fixat un percentatge de rebaixa en els crèdits avalats, sinó que dona potestat a cada banc per negociar amb l’empresa i buscar solucions.

Les patronals bancàries ahir van mantenir silenci perquè no els queda altra opció que assumir la nova normativa del decret.

El Govern ha fixat que els 3.000 milions que es destinaran a reestructurar deute financer seran només per a processos de reestructuració d’empreses viables amb problemes transitoris. Anteriorment, l’empresa haurà d’haver sol·licitat períodes de carència i sempre hi haurà la possibilitat de convertir deute en préstecs participatius mantenint l’aval.

Una de les poques peticions que la banca ha aconseguit de les seves reunions amb l’Executiu és l’exigència que es redacti “un codi de bones pràctiques per articular la coordinació amb els creditors”, assenyala un banquer que demana anonimat.

Segons Joaquín Maudos, catedràtic d’Economia de la Universitat de València i expert en banca, “és una bona notícia que els quitaments es contemplin només com

a opció d’últim recurs dins un procés de reestructuració del deute empresarial decidit pel banc, que és qui té la major i millor informació sobre l’empresa”.

Per a Maudos, que el fons es doti amb 3.000 milions “no és preocupant de cara a potencials pèrdues a què la banca haurà de fer front, ja que assumirà la part proporcional al risc assumit. És a dir, la part no avalada per l’ICO, que com a màxim és del 30%”.

Malgrat això, Inma Ordiales, economista del servei d’estudis del CES, sosté que els quitaments, si arriben a produir-se, “afectació”. rien negativament les entitats, en primer lloc directament sobre els balanços, i això més l’augment de la morositat podria limitar les operacions creditícies futures, just en el moment de la recupera

Però Ordiales, experta en ajuts d’Estat, va més enllà i defensa que la banca i l’ICO van jugar un paper important en la primera fase de la crisi per donar liquiditat a les empreses, i que ara aquests quitaments “poden afectar la credibilitat de les actuacions de l’ICO, quan sempre ha tingut un paper fonamental en el mercat creditici espanyol, restant potència als avals públics com a instruments per a crisis futures”. L’economista Santiago Carbó, de Funcas, va declarar fa uns dies que “Espanya serà el primer país que prendrà una mesura així”.

Les patronals bancàries guarden silenci, però el sector havia intentat aturar la mesura