Més verds del que ens pensem

L’índex d’acompliment ambiental 2020 (environmental performance index o EPI), desenvolupat per investigadors de les Universitat de Yale, té per objectiu proporcionar una visió general de l’estat de la sostenibilitat a tot el món. L’EPI es basa en 32 indicadors d’acompliment, pertanyents a 11 grans grups temàtics, que permeten elaborar un rànquing en matèria de salut ambiental i vitalitat dels ecosistemes per a un total de 180 països. Aquests indicadors mesuren si els països estan a prop o lluny d’assolir determinats objectius de política ambiental, de manera que l’EPI pot visualitzar-se com un tauler de control que identifica països líders i endarrerits, encara que també ofereix una orientació pràctica a aquells que aspiren a avançar cap a un futur més sostenible.

Quins països són els “més verds” del món segons l’EPI? Els onze primers llocs estan ocupats per països europeus, encapçalats per Dinamarca, país al qual segueixen: Luxemburg, Suïssa, Regne Unit, França, Àustria, Finlàndia, Suècia, Noruega, Alemanya i Holanda (per aquest ordre). A aquest primer grup, li segueixen dos països, el Japó i Austràlia, i immediatament després, en el catorzè lloc, apareix Espanya, que se situa per davant d’uns altres quatre països europeus: Bèlgica, Irlanda, Islàndia i Eslovènia. El lloc dinovè i vintè corresponen a Nova Zelanda i Canadà, als quals segueixen, fins a arribar al lloc trenta-setè, la resta de països europeus, entre els quals s’intercalen els Estats Units, Corea del Sud i Israel, que ocupen, respectivament,

L’índex de sostenibilitat EPI situa Espanya per davant de països reputats com Nova Zelanda i el Canadà

el lloc vint-i-quatrè, vint-i-vuitè i vint-i-novè.

Això implica que Espanya seria el segon país més sostenible de l’àrea mediterrània, després de França, ocupant el vuitè lloc entre els 27 estats de la Comunitat Europea (CE) i situant-se per davant de països que gaudeixen d’una àmplia reputació verda, com, per exemple, Nova Zelanda i Canadà. Si els sorprèn aquesta conclusió, tinguin en compte que la puntuació final reflecteix els valors de 32 índexs diferents, ponderats de manera no uniforme, és a dir, que es tracta d’una avaluació de conjunt en la qual la puntuació final no reflecteix necessàriament l’excel·lència puntual (que és en la que sovint fixem la nostra atenció, en funció de les nostres preferències personals). A Espanya, queda molt per fer i no hem de caure en la complaença, però tampoc no és qüestió de subestimar els avenços aconseguits.

Els resultats de l’EPI revelen un alt grau de correlació entre la riquesa d’un país (mesura pel PIB per càpita) i el seu acompliment en matèria de sostenibilitat. I també posen de manifest l’impuls que l’adaptació a la normativa de la CE ha suposat per al desenvolupament sostenible del nostre país. Dues lliçons bàsiques que, sens dubte, no hem d’oblidar.