La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Brexit i la pandèmia assesten un doble cop al comerç britànic
Les exportacions a la UE van disminuir més d’un 40% el mes de gener
Si l’objectiu del Brexit era que el Regne Unit tornés a ser una gran potència mercantil propietària dels mars com en temps del capità Drake, de moment no hi ha cap indici que hagi de ser així, més aviat al contrari. El mes de gener, les exportacions a la Unió Europea, el seu principal mercat, van caure un esgarrifós 40,7%, i les importacions un 28,8%, el declivi més fort en dues dècades.
L’estratègia del Govern Johnson consisteix des de fa temps, fins i tot quan es plantejava la possibilitat d’una sortida sense acord, a ocultar els mals resultats econòmics del Brexit darrere dels de la pandèmia. Al capdavall, ja no ve d’aquí. Potser seguint la línia de pensament de la cap de premsa de Tony Blair, que l’11-S va escriure en un correu electrònic: “Avui és un bon dia per enterrar una mala notícia”.
Les dades difoses per l’Oficina Nacional d’Estadístiques (ONS) són difícils d’amagar, i menys un dia informativament tan pobre com el d’ahir a la Gran Bretanya. Des de l’entrada en vigor del Brexit fins al 31 de gener, les exportacions a la UE van ser inferiors en 6.420 milions d’euros, i les importacions en 7.700 milions, respecte al mateix període del 2020.
És cert que la immensa majoria dels britànics estan en aquest moment més preocupats perquè els posin la vacuna i poder tornar a la vida normal i anar-se’n de vacances que de gairebé qualsevol altra cosa, i en aquest sentit regna un clima de moderat optimisme, sobretot comparant la situació amb el caos que impera a la Unió Europea. Però els experts van dir des d’un primer moment que així com l’impacte del virus sobre l’economia és l’equivalent de la punxada d’un pneumàtic del cotxe, que obliga a parar i trucar a la grua, el del Brexit serà com una punxada que gairebé no es nota perquè l’aire se’n va anant a poc a poc.
Els experts del Govern creuen que xifres tan dolentes com les de gener són conseqüència no només del Brexit sinó també de la reducció d’activitat i tancament de botigues per la pandèmia, i de l’acumulació d’estocs en els mesos de novembre i desembre, per si al final la sortida era sense acord. De tota manera, un factor molt important en el descens del comerç exterior és el desgavell duaner, tant pel que fa a l’entrada de productes europeus al Regne Unit com de britànics a la UE, amb els controls i retards addicionals que comporta el nou règim, encara que en general no hi hagi tarifes ni aranzels.
El sector més afectat, segons les dades de l’ONS, és l’alimentari, que representa tan sols un 7% del total de les exportacions del Regne Unit. El fet que Irlanda del Nord continuï dins de l’àmbit regulatori de la UE ha fet que els productes que arriben des d’Anglaterra, Gal·les i Escòcia hagin de passar la duana, i que alguns subministradors prefereixin evitar-se el destorb, amb la qual cosa l’oferta ha disminuït i les prestatgeries dels supermercats són més buides que de costum. En la direcció contrària, carns i peixos britànics triguen bastant més del normal a arribar als mercats del continent. Els serveis han aguantat molt millor.
Prova que el Brexit és un factor decisiu en els mals resultats del comerç exterior és que les exportacions a països de fora de la UE van augmentar en un 1,7%, una quantitat sens dubte insuficient per compensar la caiguda de més del 40,7% en les vendes als 27. El sector de les manufactures, i en especial la roba i els cotxes, és, després de l’alimentació, el que més se n’ha ressentit, però s’espera que repunti en els propers mesos, en la mesura que les empreses s’adaptin a la nova burocràcia i s’agilitin les cadenes de subministraments. Londres, per esmorteir el cop, ha decidit unilateralment endarrerir un any, fins al gener del 2022, els controls duaners als productes procedents de la UE.
La crisi del comerç exterior ha fet que al gener hi hagués la contracció més gran de l’economia del Regne Unit (un 2,9%) des de la primera onada de la pandèmia, per bé que és una caiguda menor del que es temia.
Retards a la duana, acumulació d’estocs i tancaments de botigues han estat els factors determinants