La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Abusem de la il·luminació; amb poca, l’ull en té prou”
Som animals visuals? Ho som. Un percentatge molt alt de l’activitat cerebral humana està implicada en la visió. I el llenguatge ho recull. Ho veig clar. Salta a la vista. Visiblement. Fa de mal veure! Mira, mira...
Viure per veure. Veure per creure. Vist per a sentència.
Vejam, quan comencem a veure-hi? L’ull del nadó percep llum. En pocs dies, formes. Els trets del rostre de la mare...
La cara de la mare com a univers.
L’ull la capta i el nervi òptic la transmet al cervell, l’òrgan que veritablement hi veu.
“Tens dos ulls per a tota la vida”.
Qui ho diu, això?
El meu pare m’ho deia de nen, i em renyava: “De tant llegir et quedaràs cec”. Durant dos mil anys hem llegit amb espelma.
Llegia amb el llum de la tauleta.
Avui abusem de massa llum.
Feia que l’apagués, i jo treia una llanterna. Cec no, però em vaig quedar miop. No, avui sabem que és el factor genètic el veritablement decisiu en la miopia.
Doncs els meus pares no són miops.
Gens heretats recessius en els pares, en creuar-se sí que s’expressen en descendents.
Veure la tele de prop era nociu, deien. Tampoc això no tenia fonament.
I em van posar ulleres amb deu anys. Per sota de dues diòptries no és imperatiu utilitzar lents, receptem massa ulleres.
Mirar el mòbil farà malbé la meva vista? No és un risc greu per a la seva salut ocular.
Anem bé de salut ocular a Espanya? Tenim enormes professionals. I coneixem cada dia millor les patologies oculars.
Vostè és especialista en retina.
A la retina es xifra la majoria de problemes de visió. I la cirurgia vitrioretiniana ha millorat molt, en tècniques i instrumental.
Doctor, vostè és un capdavanter.
El 1860 el meu besavi ja era oftalmòleg, és tradició familiar: l’avi, el pare... I amb 24 anys vaig entrar al departament d’oftalmologia de l’hospital Vall d’Hebron.
I com va anar?
N’estic molt orgullós, vam desenvolupar un potent equip d’investigació de la retina.
Expliqui’m què és la retina.
La capa de l’interior de l’ull, a còpia de cèl·lules sensibles a la llum i el color, en la qual es