La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cs busca un rumb de salvació en una executiva agònica i imprevisible
Arrimadas afronta el malestar creixent per les decisions de la cúpula taronja
Com les d’Ícar, les ales de Ciutadans eren de cera i el partit es va precipitar contra el terra després d’acostar-se massa al sol. Des de la caiguda en picat d’Albert Rivera, Inés Arrimadas ha intentat construir un artefacte que permetés no ja volar, sinó almenys estar dret, però el seu lideratge no ha fet més que rebre un cop electoral rere l’altre i ara, quan després de la desfeta a les catalanes l’horitzó semblava net, la fracassada moció de censura a Múrcia ha desfermat una tempesta que pot escombrar del mapa la caravana taronja fins i tot abans d’emprendre una penosa travessia del desert.
El comitè executiu d’avui pot suposar una catarsi després de la qual Cs aconseguirà esquivar el KO i sortir del racó del quadrilàter on l’ha enviat el ganxo de dreta del PP per tornar al centre de la lona a disputar el combat. Però també pot ser el principi d’un compte enrere que, si no s’aixeca, servirà per certificar l’acta de defunció que fins i tot alguns dels seus fundadors estan reclamant.
El politòleg Oriol Bartomeus recorda el “curiós viatge” de Cs, que va néixer a Catalunya per defensar els castellanoparlants que se sentien atacats pel nacionalisme i va desembarcar a Espanya per ocupar el centre, un “espai fantasma”, segons el professor de la UAB, que li va permetre créixer de manera espectacular a mercè dels escàndols de corrupció del PP i l’octubre català. Però el seu electorat era molt volàtil i “es va desactivar” per la foto de Colón, en què Cs es va veure associat al PP i a Vox i va perdre “l’atractiu” que tenia entre els joves professionals urbans que el veien com una alternativa moderna en qüestions socials i ortodoxa en les econòmiques.
El vot utilitari que a Catalunya havia servit per frenar l’independentisme i a Espanya per crear la il·lusió d’un liberalisme que alguns creuen mort des del romàntic afusellament de Torrijos a les platges de Màlaga es va esfumar. Era conjuntural. El moment de Cs havia passat i el partit necessitava tranquil·litat per recuperar-se d’un cicle electoral molt negatiu.
Però l’aposta per exhibir una bona gestió des del Govern de Múrcia se n’ha anat en orris i el 4 de maig Cs es veu abocat a entaular una batalla agònica per la supervivència a l’Assemblea de Madrid, de la qual quedarà fora si, com auguren algunes enquestes, no arriba a un 5% del vot.
En aquest tràngol, el comitè executiu d’avui haurà de traçar un full de ruta a fi d’afrontar la caòtica desbandada, l’últim episodi de la qual ha estat la renúncia del senador Fran Hervías, que s’ha passat a les files del PP per les desavinences amb Arrimadas, a qui acusa de ser una “crossa del sanchisme”.
El debat sobre el rumb no serà plàcid, com tampoc no ho va ser en l’últim conclave taronja, just després de les eleccions catalanes, que es va tancar sense arribar a accionar la guillotina que alguns capitostos havien estat esmolant i que, un mes més tard, pot caure pel seu propi pes. “A Espanya hi ha un espai central
El fiasco de Múrcia agreuja la crisi interna i desferma a Madrid una lluita desesperada per la supervivència
entorn d’un 10% o un 12% per a un partit liberal”, afirma Jordi Cañas, que reconeix que “el resultat de Cs no era normal i s’ha corregit la inflació”. “El millor és saber quants som: qui és fidel i qui mira més pels seus interessos personals”, assumeix l’eurodiputat.
Així doncs, comença l’inventari. Falta saber si quan s’acabi es penjarà el cartell de “liquidació per tancament” o l’empresa continuarà en actiu.