Simbòlica cimera hispano-francesa a Montauban, on va morir Azaña

Pedro Sánchez i Emmanuel Macron han volgut que la primera cimera hispano-francesa des que estan en el poder se celebri aquest dilluns en una ciutat de profund simbolisme, Montauban, on va morir i està enterrat l’últim president de la Segona República, Manuel

Azaña. L’última reunió de gran format entre els dos països va tenir lloc a Màlaga, fa més de quatre anys. Mariano Rajoy va ser l’amfitrió de François Hollande.

És molt excepcional que aquesta cimera, encara en plena pandèmia, sigui presencial, almenys entre els dos líders. França no ho fa ni amb Alemanya. Hi havia voluntat de visualitzar el vincle bilateral.

Tot i això, els 26 ministres participants només es veuran per videoconferència, des de Madrid i París.

Fonts de l’Elisi van parlar de “cimera de retrobaments”, i per part espanyola es va destacar “el moment de memòria compartida” que suposarà la visita de Sánchez i Macron al cementiri on està sepultat Azaña, a la tomba del qual dipositaran una corona de flors.

Mai abans un president francès no havia fet aquest gest. Des de l’Elisi també han subratllat l’homenatge que suposa al mig milió de refugiats republicans espanyols després de la Guerra Civil, dels quals 35.000 van morir durant la Segona Guerra Mundial en accions de la resistència contra els nazis.

L’agenda de la trobada és molt densa en temes econòmics i culturals, una mostra de la forta interdependència. Espanya, per exemple, exporta a França més que a tot el continent americà i sis vegades més que a la Xina. Un dels èxits de la cimera serà la signatura d’un conveni de doble nacionalitat, un instrument per estrènyer encara més les relacions entre les dues societats. Hi ha 350.000 espanyols residents a França i 150.000 francesos vivint a Espanya.

Alguns problemes enterboleixen la relació. El més greu és la decisió francesa de tancar una vintena de posts fronterers al Pirineu, amb l’excusa de lluitar contra la immigració il·legal i l’entrada de terroristes. Espanya se sent molesta perquè ho considera una violació del tractat de Schengen. A Montauban s’abordarà a fons aquesta qüestió amb l’esperança de llimar diferències i buscar solucions.

Per accedir a la credencial de diputat els elegits a les eleccions han de complir diferents tràmits. Un d’aquests tràmits és jurar o prometre respecte a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia. Tanmateix, al document que han de lliurar als serveis de la Cambra hi ha espai per incloure-hi un afegitó particular. Els 32 diputats de Junts han optat per una fórmula semblant a la que va fer servir Carles Puigdemont per convertir-se en president de la Generalitat. Els seus diputats han promès respectar la Constitució i l’Estatut “per imperatiu legal. I actuar amb plena fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya”. D’aquí pocs dies es faran públiques les declaracions de béns i activitats dels diputats, el segon dels requisits per accedir a l’escó. Aquesta legislatura també assumeixen una declaració per lluitar contra el sexisme, que Vox es nega a signar.