La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els tres esculls del pacte ERC-Junts
La negociació per a la investidura de Pere Aragonès obre avui la fase definitiva, amb l’estructura del Govern sobre la taula. Hi ha tres batalles per lliurar: la gestió dels fons de la UE, exteriors i comunicació
Fa un mes el diputat d’ERC Josep Maria Jové va estrenar una de les seves Moleskine, en què recull les negociacions per al nou Govern. La llibreta espera avui l’inici de la fase definitiva que porti Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat. Després de blindar la presidència del Parlament per a Laura Borràs, els republicans van arrencar a Junts el compromís per escrit que el pacte sobre el pla de legislatura i l’estructura del Consell Executiu es tancaria abans del dia 26. Així doncs, ara només es preveu una segona votació el dia 28 si la CUP no s’avé a pactar; i a Junts recorden que això “és cosa” d’ERC.
La llista de greuges públics entre socis passats i futurs va augmentar la setmana passada amb el discurs de Borràs esborrant Roger Torrent i la tornada a Catalunya de Meritxell Serret no comunicada a Carles Puigdemont. Però al marge de l’acritud de les reaccions s’imposa el convenciment que l’acord és inevitable. Demà presenten tots plegats al Congrés la proposició de llei d’amnistia i hi ha hagut avenços sobre com cal abordar passos cap a la independència i la taula de diàleg. A més a més, ERC ha endurit el discurs, ja que les eleccions a Madrid porten camí de tornar la carpeta catalana al calaix de Pedro Sánchez.
Els republicans han donat més d’una volta a l’estructura del futur Govern, però xoquen amb l’estratègia de Junts, que avui es torna a imposar el silenci fins a la vigília del debat d’investidura. A ERC preocupen alguns perfils postconvergents, per bé que d’una manera o l’altra s’han autodescartat per avançat. Va ser el cas de Joan Canadell i ara de Josep Costa, que després de renunciar a accedir a l’acta de diputat sembla redirigir els passos lluny de la política. Els republicans veuen més factible una entesa amb Elsa Artadi, Damià Calvet, Miquel Sàmper o Jordi Puigneró.
Junts ha posat el Parlament en mans de