La Vanguardia (Català-1ª edició)
Villarejo i el seu control de togues
L’excomissari va pretendre acostar-se a jutges i fiscals a la recerca de protecció
“A totes contra [el jutge] Zamarriego”. La cúpula policial en l’època d’Eugenio Pino, amb l’excomissari José Manuel Villarejo com un dels actius principals, no volia deixar caps per lligar. Davant els obstacles judicials a què es podien enfrontar per les seves actuacions, sabien que era essencial un control de les togues. Hi havia dues vies per aconseguir-ho, que començaven de la mateixa manera: primer era essencial saber com més millor de jutges, fiscals i advocats que podien interferir en els seus interessos. Després calia triar: o acostar-se a ells –i intentar fer-los còmplices– o desempallegar-se’n buscant draps bruts per apartar-los.
El cas del jutge de Madrid Arturo Zamarriego, que era titular del jutjat d’instrucció número 2 encarregat del cas del petit Nicolás, és paradigmàtic. El juny del 2016 Villarejo va rebre una xivatada que ell, la seva dona, Pino –exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional–, el comissari Enrique García Castaño, àlies el Gordo o Big, i set periodistes serien detinguts com a membres d’una organització criminal.
De les agendes, enregistraments i la resta de documentació localitzada després de l’arrest de Villarejo el 2017 i ara analitzada per La Vanguardia se’n detecta com tan sols un mes després d’aquella revelació havien trobat l’esquer per acostar-se al jutge i intentar-lo convèncer que eren innocents. Aquest enllaç seria, sempre segons els apunts de Villarejo, José Antonio Toro, també jutge de Madrid.
Aquesta és la seqüència manuscrita per Villarejo de l’episodi anterior. El 16 de juny del 2016: “Big [Per García Castaño, que seria qui li donava la informació]. Organitza trobada amb el jutge Toro; Toro. Jutge de P. Castilla, amic de Cortés Elvira. Estava tallat i al final va parlar clar”. I dies més tard: “Juan A Toro. Molt amic del 2. Molt preocupat i amb contactes molt interessants.
El seu pla tindria dos camins: acostar-se a ells o desfer-se’n buscant draps bruts per apartar-los
En realitat el valedor és A., el forense que ho organitza tot”.
Les referències escrites continuen el 7 de juliol, a mesura que avancen els suposats acostaments: “Big. Va trucar i em va passar Toro i va dir que tot bé. Està preocupat amb tot. Se’l veu molt nerviós”. Una setmana després, Villarejo posa en negre sobre blanc: “Big. Toc sobre incompliment de Zamarriego. Ha quedat a transmetre-ho a Toro”.
En només un mes el grup de Villarejo havia desplegat totes les seves xarxes. Fins i tot, segons anotacions de l’agenda, un altre home de confiança de Villarejo hauria localitzat el forense pròxim al jutge que era a la seva diana i haurien aconseguit establir contacte.
Però malgrat tots aquells intents, el jutge va acabar citant Villarejo i altres homes de la seva confiança, per la qual cosa calia canviar el pla i anar “a totes contra ell” –tal com queda reflectit en una de les seves anotacions–. Al final no va caldre.
El jutge no va atendre la petició d’Afers Interns de detenir Villarejo i mesos després va aconseguir una plaça a l’Audiència Provincial.
Aquest no va ser l’únic cas. Va analitzar els jutges que havien d’estudiar els seus casos, ja que per a aquelles dates ja estava immers en diverses qüestions. Demanava informació a gent de la seva confiança, que li transmetien informació, en alguns casos encertada, en d’altres no tant. “La ponent de la Pinto [una metge que el va denunciar per presumptament apunyalar-la] és íntima de Mag Robles [amb referència a l’actual ministra, jutgessa de carrera]”.
Villarejo es va desfer de Zamarriego, però no de ser detingut el 3 de novembre del 2017. Ara ha sortit de la presó amb set de venjança, i un dels seus primers missatges va anar cap a les togues. Va dir que vol desemmascarar “tots els que pretenen utilitzar la Justícia per a la revenja. “Pregunteu a Sanz Roldán [exdirector del CNI] per l’informe Janus”, va demanar. L’expedient Janus a què es va referir hauria estat creat per l’antic Cesid i tindria dues parts, segons expliquen a La Vanguardia fonts de la investigació. D’una banda, recolliria dades de personalitats rellevants a Espanya amb l’objectiu de proporcionar-los protecció. Però, d’altra banda, tindria una cara més fosca: els vicis i les debilitats d’aquestes persones.
L’entorn de Villarejo sempre ha fet creure que té una còpia d’aquest informe. Aquest hauria estat un dels trucs de Villarejo: complimentar el que es va deixar amb dinars en què es parlava de tot. I allà era ell amb la seva gravadora perquè quedés registrat. Jutges i fiscals de Plaza Castilla, Audiència Nacional o del Suprem, a qui volia a prop.
A més a més, gaudia de l’ajuda d’alguns altres comissaris que també feien aquesta tasca i després l’hi explicaven. “23.5.2017. Salas [amb referència al comissari Carlos Salamanca, també investigat]. Dinar amb Big, Lola i Andreu”. “3.7.2017. Salas. Confirmat dinar demà. Vindran per la seva banda Big i Lola”. De qui semblava tenir molta informació és de Baltasar Garzón, “Balta”, com s’hi refereix. Des que va ser apartat de la carrera judicial,
L’entorn de Villarejo sempre ha fet creure que existeix un informe amb draps bruts de grans personalitats
Garzón treballa com a advocat i el seu despatx defensa alguns dels investigats vinculats a Villarejo. “23.11.2016. Iglesias Jav. Vol tot allò de Grinda. Diu que treballa amb Balta i que estigui alerta”. El del fiscal Anticorrupció José Grinda és un tema recurrent a les agendes de Villarejo. De diversos d’aquests apunts se’n desprèn que el grup de Villarejo hauria intentat acostar-se a qui va ser el fiscal cap d’Anticorrupció, Manuel Moix, perquè l’ajudessin a apartar aquest fiscal, incòmode pet les seves investigacions.“3.5.17. Mx. Pla contra Gr. Lliurament de tot allò de Grin”. Fonts pròximes als afectats neguen que els apunts es corresponguin amb la realitat.