Setmana clau

Superat l’escull de l’acord parlamentari, que era el primer obstacle en la carrera cap a un govern de coalició, aquesta setmana comencen les negociacions més difícils. És evident que sense acord per al Parlament no hi podia haver cap altre pas endavant, però l’esmentat consens no garanteix completament l’acord de govern, encara que sembla inimaginable que no es produeixi, atès que no hi ha alternativa solvent. En tot cas, ni serà fàcil, ni ràpid. Al contrari, es preveuen unes negociacions complexes i, probablement, amb esgotament del temps reglamentari. A més, la situació de presó i exili complica els fluxos comunicatius, amb l’única excepció de les intenses converses (tots dos són durs faixadors) entre Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, que, amb seguretat, es produiran a Lledoners.

Ha començat, doncs, el temps de descompte per a un acord de govern que ha de superar enormes diferències estratègiques, que parteix d’una severa desconfiança entre les dues parts i que ha de fer delicats equilibris en el repartiment de carteres. Pura filigrana política que només la necessitat de les parts convertirà en possible. Quins seran els nusos gordians de les converses? Sens dubte, un d’ells serà el repartiment de carteres, que no es resoldrà

El realment espinós serà el disseny del full de ruta per a la legislatura

perpetrant un mimetisme a la inversa del govern anterior. Entre altres coses perquè algunes de les carteres que li tocarien a Junts vol retenir-les ERC (Salut, per exemple), i els de Junts també aspiren a conselleries clau dels republicans, especialment econòmiques. Per tot això, és previsible que s’afegeixin dos (o quatre) departaments més, la qual cosa donarà oxigen a la negociació i als noms que aspiren a càrrec. Respecte a la paritat, l’acord sembla tancat: igualtat absoluta d’homes i dones en els càrrecs de primera fila i també en direccions generals. Respecte als noms propis, els equilibris seran interns de les dues parts, sense vetos aparents d’un partit a l’altre.

Però si el repartiment de conselleries és complex, el realment espinós serà el disseny del full de ruta per a la legislatura, on les divergències són notables, i, a més, la CUP també juga aquesta partida. En l’horitzó final estan d’acord: culminar el procés independentista. Però és en els timings on s’obren abismes, amb ERC disposada a aparcar la qüestió independentista per a temps menys abruptes, i amb Junts i CUP gens disposats a permetre-ho. Per descomptat, ningú no es planteja declarar demà la independència, però en el mentre tant hi ha un territori vast i erm que, de moment, no té brúixola compartida. Veurem. Venen dies moguts.