Ments confinades

Les trucades al 061 per urgències relacionades amb trastorns mentals s’han incrementat un 62% durant l’any de la pandèmia

Aquesta crisi sanitària és l’oportunitat perfecta per accelerar una transformació digital que ja s’anticipava. En un any s’han precipitat avenços que haguessin necessitat una dècada per refermar-se. El lema de l’última edició del Fòrum Econòmic Mundial va ser precisament “El gran reinici”. I les claus d’aquesta inicialització del sistema estan clares: automatització, informatització i robotització general.

Llavors, la nova normalitat consistirà a interactuar amb màquines?

Se’ns proposa una nova normovirtualitat que va lligada a una lògica pròpia, l’algorítmica, que es fonamenta en un mesurament exhaustiu de tot el que fem. Venim d’una manera de funcionament en què la presència encara era la norma. Però aquest any hem observat que tot és susceptible de virtualitzarse. I aquestes experiències són beneficioses en alguns aspectes. El confinament va tenir fins a quin punt estem disposats a confinar-nos voluntàriament i renunciar a les interaccions cos a cos. És una tria personal, però també col·lectiva.

Pronostica que les pantalles tindran més presència en la vida dels pobres i la interacció humana serà cosa de rics...

El fet digital s’està convertint en un substitut del low cost en àmbits com la salut o l’educació. Als Estats Units s’està substituint l’atenció domiciliària per avatars d’animals que interactuen amb persones grans de baixos ingressos que viuen soles. N’hi ha que ja parlen d’educació fora de línia en comptes d’educació tradicional, i es qüestiona l’existència dels edificis escolars. Els gerents d’aquests sectors argumenten que la presència no cal. I si a això hi afegim la por del contacte que sorgirà de la pandèmia, tenim un còctel explosiu. Ens podem trobar amb una oferta pública de salut o educació que recorri més sovint a la virtualitat per abaratir costos i que la presència sigui un luxe només a l’abast d’uns quants que la puguin pagar.

Com reprendrem els lligams socials després de la covid?

Cal recuperar la conversa cara a cara com a generadora del vincle social. Som cossos parlants, ens cal alguna cosa més que paraules i imatges retransmeses per comunicar-nos. En la conversa real i física hi ha lloc per a tot allò que és inútil i improductiu, que té com a única raó de ser la recerca de suport de l’altre per superar les situacions d’incertesa.

De què serveix aquesta mena de conversa fútil?

Sovint, tot allò que és improductiu econòmicament és el més productiu des del punt de vista humà. L’imperi GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple, Microsoft) es regeix per estar connectat a tota hora. Busquen que no hi hagi intervals en la navegació, perquè en el moment que et desconnectes deixes de produir dades. En canvi, la interacció presencial està oberta a qualsevol antídot contra la rigidesa de la conversa monitorada.

Quins són aquests antídots? Coses senzilles. La sorpresa. L’humor. El disbarat. Fixa’t que la síndrome del treballador cremat afecta més els que teletreballen. Els que treballen de manera presencial tenen la possibilitat de fer pauses i establir converses en persona amb els companys per fer coses tan banals com criticar el cap, fer una broma sobre la càrrega de treball o tenir una xerrada absurda sobre aspectes quotidians. Tot això que sembla insubstancial o intranscendent en realitat ens ajuda a trobar-nos acompanyats i a superar les angoixes.

VIDA ALGORÍTMICA “El fet digital s’està fent servir com un substitut ‘low cost’ en salut i en educació”

ANTÍDOTS “Cal recuperar la conversa cara a cara com a generadora del vincle social”