Cap a un futur millor

Dubai ha fet una gestió impecable de la crisi. Amb unes mesures de confinament molt estrictes al principi i una posterior relaxació controlada ha aconseguit tenir una baixa incidència del virus i no tenir onades posteriors. La taxa de contagi és baixa i la de mortalitat, molt inferior a la d’Espanya. No hi ha toc de queda ni tancament de comerços o gimnasos i els esdeveniments es reprenen de mica en mica. Malgrat les restriccions d’aforament i distància social, la vida transcorre de manera diferent de Barcelona. El govern va adoptar una estratègia de realització de PCR massives de manera gratuïta, forts controls a l’entrada i sortida del país i una intensa tasca rastrejadora que els ha permès trencar la cadena de contagi. Fa poc s’han esmerçat molts recursos a vacunar ràpidament.

La gestió, tant per part de Barcelona com, en general, per Espanya, es veu amb estupor i preocupació. No tant per la primera onada, per a la qual cap país no estava preparat, sinó per les subsegüents. No s’entén com el nombre de casos pot continuar sent tan alt malgrat les mesures preses. Hi ha una certa sensació que alguna cosa no s’ha fet, ni s’està fent, bé; que falta rapidesa de resposta i que potser les mesures adoptades no són les més adequades. Tot i això, aquesta inquietud no se circumscriu a Espanya, Catalunya o Barcelona. Dubai té una important població expatriada que segueix l’evolució del virus a tot Europa, on, avui dia, la situació és més o menys semblant en la majoria dels països.

A curt termini, Barcelona ha de millorar la gestió de la covid per transmetre tranquil·litat als ciutadans i per mantenir el seu appeal com a ciutat de residència i hub emprenedor. Les prioritats han de girar al voltant d’intensificar el ritme de vacunació –involucrant l’extensa xarxa de farmàcies de la ciutat– i incrementar el nombre de PCR aleatòries. A mitjà i llarg termini, Barcelona ha de presentar un projecte sòlid que creï confiança en la seva capacitat d’innovació i oportunitats econòmiques que atreguin inversors i talent per aconseguir que la ciutat sigui menys dependent del turisme. És fonamental que, en la confecció, desenvolupament i implementació d’aquest projecte de futur s’involucrin agents econòmics i socials i es doni veu a la ciutadania jove, preparada i cosmopolita.