La Vanguardia (Català-1ª edició)
Perd la colònia i guanya un país
El cas Markle demostra
FRANCESC PEIRÓN Nova York
Si a la fascinació que senten els nord-americans per la corona britànica se sumen les acusacions de racisme i assetjament mental com les que va llançar Meghan Markle, la princesa californiana, contra la família reial de la qual va escapar amb el seu marit Enric, net de la reina Elisabet II, l’afer es converteix en bomba mediàtica.
Ha passat una setmana des de l’entrevista a la CBS als ducs de Sussex i encara continuen apareixent als EUA reflexions sobre les interioritats d’una monarquia que sedueix, malgrat que Washington i companyia la van fer fora a canonades.
Segons Arianne Chernock, professora associada d’Història a la Universitat de Boston, aquesta passió va sorgir a la pràctica des del 1776, any de la independència. Argumenta que tot just tallar-se aquestes relacions va sorgir l’atracció per la reialesa expulsada.
La ruptura en l’era colonial no va impedir que mantinguessin una relació especial, continua la professora, que es va aprofundir després de la Segona Guerra Mundial. Existeix aquesta connexió d’integrar una mateixa narrativa. Però matisa que l’interès no és constant, sinó que té pics entorn d’esdeveniments com els casaments o les relacions de parella.
Quan Enric i Meghan es van casar el 2018, Sonny Bunch va publicar un article d’opinió a The Washington Post en què va recordar que els seus avantpassats no van fer la guerra per rendir-se després a les pompes de la cort.
Va afirmar que els pares fundadors “van enderrocar legítimament i violentament” els colons imperialistes “perquè no ens haguéssim d’agenollar davant l’altar del llinatge reial”. D’aquesta manera va respondre als que defensaven que gaudir d’aquesta cerimònia no suposava ser “un mal americà”.
Als nord-americans els va atreure el festeig d’aquest matrimoni, com abans, el 2011, el del príncep Guillem i Kate Middleton –dit amb altres paraules, el cunyat i l’enemiga de Markle–, com generacions anteriors es van postrar davant la pantalla el 1981 per veure l’enllaç de Carles de Gal·les i Diana o lady Di, progenitors de Guillem i Enric.
L’entrevista a la parella d’exiliats s’ha comparat, pel sisme originat, a la que lady Di va oferir el