La Vanguardia (Català-1ª edició)
El llegat arquitectònic i ideològic de Franco
El canal Dmax estrena avui la sèrie documental de sis episodis temàtics ‘Megaestructuras franquistas’
Si a un li parlen de “megaestructures franquistes”, el primer que li passa pel cap és el Valle de los Caídos. I les preses. Se’n van construir més de 500. Però n’hi ha més. “Tots associen la paraula megaestructura amb una construcció física amb alguna utilitat pràctica, però nosaltres hem ampliat aquest concepte perquè considerem que durant el franquisme també es van fer construccions de molta càrrega ideològica i simbòlica”, explica Josep Serra Mateu, director i guionista de Megaestructuras franquistas, la sèrie documental que Dmax estrena avui a partir de les 22.30 h i que recorre en sis capítols temàtics tot el llegat arquitectònic i ideològic del dictador Franco.
El primer episodi d’aquesta sèrie produïda per Minoria Absoluta per a Discovery està dedicat al Valle de los Caídos, segurament el monument més conegut del franquisme i el seu propòsit de perpetuar la imatge i memòria del règim “s’ha multiplicat a causa de la degradació, que s’ha produït de tal manera que fa impossible discernir els cossos enterrats de la pedra, cosa que li dona encara una lectura més simbòlica i també molt més sinistra”, afirma Serra.
El segon episodi mostra els passos del franquisme en l’era atòmica, com la construcció de la central nuclear a Zorita. Per col·locar Espanya al mapa de les potències nuclears mundials, Franco també va posar en marxa un pla secret, el projecte Islero, per desenvolupar la primera bomba atòmica espanyola a càrrec de Guillermo Velarde, pilot militar i físic nuclear. “El règim va plantejar el tema de la bomba nuclear per fer un sorpasso i avançar posicions de manera ràpida i efectiva en la seva endarrerida posició internacional i segons algunes fonts, es va estar a prop d’aconseguir-ho”, revela el director de la sèrie.
La construcció de preses es va convertir en la postguerra en una necessitat primordial per al desenvolupament social i econòmic. Una d’elles destaca per la seva mida i pels desafiaments que va suposar-ne construcció: la gran presa d’Aldeadàvila, al riu Duero. “En el seu moment va marcar uns quants rècords”, assenyala Serra, com que fos la paret vertical artificial més gran i la presa que generava més electricitat d’Europa occidental. “És una construcció espectacular, que encara avui és a crear nous pobles de colonització amb agricultors obedients i no problemàtics”. Tot i això, només es van mobilitzar 80.000 persones del gairebé milió d’habitants de la zona. “L’èxit del pla va ser més aviat pobre pel que fa a números, però propagandísticament va ser una cosa que van ensenyar a tots els dirigents forans que visitaven Franco”.
Les grans drassanes i la creació de l’Institut Nacional d’Indústria (INI) protagonitzen el sisè episodi. La indústria naval es va convertir en estratègica per a l’INI. “A més va agafar embranzida en els seixanta quan va entrar la iniciativa privada i hi havia menys control del Govern de Franco”. Així va ser com durant els anys setanta, “Espanya es va convertir en la quarta potència mundial en construcció de grans vaixells”, conclou Serra.