La passa de l’Alguer, 1583

Abans que la doctora Campins i el doctor Trilla, hi va haver Quinto Tiberio Angelerio, “físich y doctor en medecina de la terra de Bell Fort del Regne de Nàpols”. Arran de les passes que van afectar aquest regne i, especialment, la ciutat sarda de l’Alguer el 1583, el doctor Angelerio va establir uns protocols sanitaris per erradicar la pesta. Les normes, 57 en total, les va redactar al final d’un tractat etiològic. El periodista Martí Crespo es va assabentar de l’existència d’aquest text a través d’una informació de la BBC i la sorpresa va venir quan va descobrir que, tot i que el tractat estava en llatí, les normes s’havien publicat en català perquè els algueresos les entenguessin.

Ara les publica ViBop, amb el títol Instruccions per combatre epidèmies, avui i fa cinc segles. L’editorial, especialitzada en uns llibrets deliciosos que acostumen a abordar temes al voltant del vi i de la bona vida, publica aquest opuscle entre els volums Vinyoli trasbalsa la bellesa com el vi, de Miquel Martín i Serra, i Sobre la felicitat, d’Epicur, en traducció de Jordi Cornudella, d’imminent aparició.

Les instruccions del doctor Angelerio, tot i haver estat redactades al segle XVI, són d’absoluta actualitat. La medicina ha avançat en molts aspectes, però és evident que, per evitar que la gent s’encomani la pesta, les mesures preventives són les mateixes ara que fa cinc segles. Però llavors la gent no anava

Al segle XVI, el doctor Angelerio va erradicar la pesta amb mesures molts semblants a les actuals

amb tantes contemplacions i al doctor Angelerio els algueresos van estar a punt de fer-li la pell per la severitat de les mesures. Tot apunta que una persona arribada en vaixell des de Marsella o Barcelona, no està clara la procedència, hi va desembarcar de nit amb tot de tumefaccions, i cap de les autoritats sanitàries que hi havia al port (“los morbers”) no ho van detectar ni el van aturar. I la pesta es va escampar.

El doctor Angelerio va establir que els malalts s’aïllessin i els que hi havien estat en contacte es confinessin: “La persona contagiada se puga separar y los demés resten en casa ab gran mirament”. Igual que aquí, que fa un any que les discoteques estan tancades, a l’Alguer “que no se faça ninguna manera de aplechs y ajuntaments, com són jochs, balls ni de altra modo”. Per enterrar els morts, millor que ho facin els que ja han superat la malaltia, “persones que sien estades contagiades en altre temps y lloch de pesta”. I els que surtin al carrer, que mantinguin la distància de seguretat: “Cada persona que haurà de ixir aia y dega portar una cagna en la mà de sis pams llarga y que tant com és llarga la cagna no se dega acostar l’u ab l’altre”.

Amb l’aquiescència del virrei de Sardenya, el doctor Angelerio va aplicar aquestes normes i en vuit mesos va erradicar la passa.

mcamps@lavanguardia.es

callar alguna cosa?

Trobar les paraules correctes, no resignar-me a la confusió, va ser el principi de la lluita de la meva vida i després el projecte d’aquest llibre. Trobar un idioma en què pogués anomenar l’innominable en cada escena. Pensi que, durant la major part de la meva vida, no em vaig poder sentir jo. Em sentia com si tingués moltes identitats diferents. Aquest jo va arribar mentre escrivia.

S’ha especialitzat en literatura i teoria de gènere.

He llegit molts relats feministes i he coneguts activistes, he treballat molt en mi, i he descobert que el que considerava íntim i vergonyós és sistèmic en la nostra societat.

ELS ABUSADORS “La majoria de vegades l’autor és un home del teu entorn, algú que t’estima...”

LES SEQÜELES “Sens dubte, la meva pell sap què significa la paraula ‘barbàrie’”