“Ser un criminal pedòfil no és una malaltia, és una decisió”

Adélaïde Bon, escriptora, publica ‘La niña de la banquisa’

Aquesta és una història autobiogràfica. Una nena de 9 anys, de família parisenca benestant, pateix una agressió sexual per part d’un desconegut a l’escala de casa seva. Com a mecanisme de defensa la seva ment bloqueja els records. Adélaïde Bon detalla, en el seu debut literari, el dur procés pel qual va transitar, les conseqüències que va reportar aquella experiència ja sent adulta, que van dificultar les seves relacions sexuals, professionals i socials i, finalment, com va encarar la batalla. Un viatge que acaba amb un judici, anys després, amb el seu agressor davant.

De manera cronològica, La niña de la banquisa (Anagrama) ens convida a entrar en una història en què algunes dones es reconeixeran. També alguns homes. L’actriu, de 40 anys, ens respon des de la seva casa de París.

De totes les seqüeles que va patir per l’abús sexual als 9 anys quina va ser la pitjor?

Sens dubte, els mesos en què m’acostava al part dels meus fills: han estat els més dolços i més aterridors de la meva vida. La meva immensa tendresa i amor es veien sacsejats per imatges atroces i pensaments odiosos. Tenia tanta por de fer mal al meu fill o de tirar-me, de sobte, per la finestra...

Cap metge no la va advertir dels símptomes posttraumàtics? No. És la colonització de la víctima per part dels pensaments de l’agressor. I el part, per a una víctima d’abús sexual, sempre està relacionat amb els símptomes de la síndrome posttraumàtica. Quan ho vaig entendre, gràcies a la feina de la doctora Muriel Salmona, i recordant tot el que el pedòfil em va fer, els símptomes van anar desapareixent. Sens dubte, la meva pell sap què significa la paraula barbàrie.

intercanvis fotogràfics transatlàntics. L’exposició –oberta fins al 24 d’abril– és molt recomanable. En els contrallums de Marcel Giró la llum és travessada per les línies dels fils de telèfon o elèctrics i encreuant-s’hi dibuixa geometries, mentre el sol apunta entre el fum, o entra i resplendeix a la ciutat, entre edificis moderns. De Giró s’exposa una abstracció: un vidre d’una obra, dibuixat amb un cercle i una aspa. I també fotos de muntanya fetes al Pirineu a començaments dels anys trenta del segle passat: paisatges nevats i ennuvolats, abismes de neu i de gel.

De Palmira Puig destaca una imatge dels anys cinquanta, una cabana precària sota el cel. D’Albert Oliveras i Folch criden l’atenció dues fotografies del 1936: les construccions portuàries d’Elevador de gra ,i Cap St, Antoni. Proa tallant l’aigua, una visió vertical on la profunditat apareix gairebé plana.

D’Antoni Campañà –a qui el

Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) dedica una retrospectiva a partir del 19 de març– es mostra Paisatge tardoral (1940).

Del brasiler German Lorca s’exposen diverses fotos esplèndides, com ara el paisatge urbà Rua XV de Novembro (1954), on un carrer lluminós s’endinsa en una massa fosca d’edificis.

O també Parc Dom Pedro (1949), una vista emmarcada per un arbre gros que envolta el paisatge com ho faria una cova. O Vista Noturna do Arouche para o Centro (1960), panoràmica d’una ciutat geomètrica i elèctrica. Algunes fotos de l’excel·lent Rubens Teixeira Scavone i quatre fulls d’arxiu de la parella Giró-Puig completen aquesta exposició.

Són esplèndids els fulls de Giró, compostos com una arquitectura fotogràfica a partir de fotos d’arquitectures modernes, i també el full de Palmira Puig amb fotos en què apareix Marcel Giró integrat a les formes d’un arbre sense fulles, nu i corbat com un signe.

Petits formats. Fins al 31 de març es pot visitar a la galeria Marc Domènech una gran exposició d’obres en petit format, la major part del segle XX i d’altres del XIX i el XXI.

L’exposició es distingeix per la qualitat de les obres i pel seu plantejament inusual. S’estructura en diversos grups de peces que es poden associar per afinitats formals, temàtiques o de suport, i també per contrapunt o per contrast. S’exposen 130 obres, d’artistes com ara Joan Miró, Dubuffet, Lipchitz, Giorgio De Chirico, Max Jacob, Joaquim Mir, Torres-García, Magda Bolumar, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Antonio Saura, Esteban Vicente, Henry Moore, Francisco Bores, Jean Hélion, Josep Pascó...

I també dibuixos notables dels humoristes Anton Roca i Marc Aleu.

Marcel Giró i Palmira Puig compartien rodet: certificar l’autoria de cada foto no sempre és fàcil

PHILIPPE MATSAS Adelaïde Bon debuta en la novel·la amb una història autobiogràfica