La Vanguardia (Català-1ª edició)
La regularització d’immigrants va aportar 2.300 milions a l’Estat
Un informe nega l’efecte crida de la ‘legalització’ de Zapatero el 2004
La regularització dels 600.000 immigrants extracomunitaris impulsada per l’expresident del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, fa 17 anys, va generar uns 2.300 milions d’euros d’ingressos anuals extres per a la Seguretat Social. Són els càlculs d’un informe de tres professors de la UPF, la Barcelona GSE, la UB i Ocado Technology sobre la base de l’increment de la recaptació estimada de les cotitzacions socials, d’uns 3.882 euros per persona i per any.
“Aquest canvi de política migratòria va augmentar les oportunitats del mercat laboral per als immigrants, ja que se’ls va permetre entrar en sectors de l’economia amb menys ocupació informal”, afirmen els tres investigadors.
Un d’ells, Joan Monràs, de la UPF, diu que aquell procés de regulació inesperat que es va donar el 2004 permet saber com afecta als comptes públics la sortida de l’economia submergida d’un important grup de població. Monràs assenyala que “l’estudi demostra que no existeix un efecte crida” derivat de la regularització, ja que no es va incrementar l’arribada d’immigrants extracomunitaris respecte als de la
Unió Europea. Les dades assenyalen que la tendència és similar en els dos col·lectius.
L’altra gran conclusió que destaca l’investigador és que, una vegada que l’empleat immigrant aconsegueix una feina legalitzada, una part molt destacada canvia de professió i abandona les més dures i més mal pagades. Per arribar a aquesta afirmació, els investigadors van analitzar el comportament de l’afiliació en el règim de les empleades de la llar.
Van descobrir que sis mesos després de la regularització hi va haver una baixada en l’afiliació en el règim d’empleades domèstiques. Aquest període temporal de sis mesos coincideix amb el temps mínim de durada d’un contracte exigit per poder optar a la regularització. A partir d’aquí, s’aprecia un trànsit cap a altres sectors d’activitat, on van gaudir de salaris més alts i van treballar en empreses més grans.
L’informe també revela que la regularització va provocar canvis distributius en el mercat laboral que van perjudicar els treballadors natius que compartien característiques amb els immigrants indocumentats. Aquest efecte s’aprecia fonamentalment en l’economia submergida. Una vegada que es regularitza els immigrants, a l’ocupador no li surt a compte contractar en negre un nadiu, almenys a curt termini. Segons diu l’informe, “a les zones amb una alta immigració, la nova política potser va empitjorar les oportunitats laborals dels nadius amb poca qualificació, especialment els que treballaven al mercat informal, però les va millorar respecte als immigrants i als treballadors més qualificats”.
L’estudi només té en compte l’augment d’ingressos per a l’Estat per la via de les cotitzacions i no per l’IRPF –explica Monràs– perquè aquests immigrants regularitzats, com que tenien ingressos molt baixos, no estaven obligats a presentar la declaració de la renda, de manera que les estadístiques d’Hisenda no els haurien detectat.
Els treballadors natius en l’economia submergida es van poder veure perjudicats pel procés