La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Un dia sense contrarietats és un dia perdut”
Qui va arribar primer? C: Jo li vaig obrir camí al néixer. J: I jo soc el més gran. Sempre estan junts? J: Des d’abans de néixer. Durant el casament de Carlos em vaig posar a plorar. C: “Us separàveu!”, ens va dir una psicòloga.
I vosté, J., no es casa?
J: No puc, estic casat amb la meva professió.
Tan absoluta és la seva entrega?
J: La meva mare deia a les veïnes: “Si no el deixo anar a l’Escola de Cinema, es morirà”.
La fixació pel cinema, d’on ve?
A casa, de nens, es parlava de pel·lícules, música, llibres, art, pintura... Pintàvem de memòria el Gernika...
I això?
Als nostres pares els afligia no haver estudiat, per pobres, i la cultura els emocionava.
On van viure ells, de nens?
J: A Andalusia. El meu pare no oblida el dia que li van regalar uns llapis de colors.
C: Va pintar l’agafada de Manolete. Tota la vida ha pintat, i té la casa plena de quadres. J: Va voler ser pintor, però va haver de pintar pisos per viure. Vaig treballar amb ell un any.
Però no volia fer cinema?
J: No obrien l’Escac fins a l’any següent... C: El nostre pare ens posava música per fernos llevar cada matí. I és molt cinèfil! J: Venia pipes al cinema del poble per veure pel·lis. Recorda la cara de Bela Lugosi.
C: Ja a Barcelona, de jove, pintava cartells de pel·lícules per als cinemes Balañá.
Música, plàstica... Destinats al cinema! J: Teníem tres anys i ens va dur al cinema Urgel, el més gran, a veure Superman... i volava! Em va meravellar. Vaig mirar el pare, i el vaig veure mirant-me: ell gaudia amb la meva sorpresa.
C: Explica-li allò del seu 80è aniversari... J: Ah, sí, això va ser poc abans del tancament del cinema Urgel: el vam llogar, vam convidar el pare i li vam posar Superman!
Gran homenatge!
J: Quan vola, vaig mirar el pare... i el vaig veure mirant-me, un altre cop! Jo vaig voler fer cinema des del mateix dia que vaig veure Superman als tres anys.
I n’ha fet. I amb Spielberg al costat!
J: Spielberg et fa sentir important, és un paio humil.
Amb qui més ha sentit complicitat?
J: Geraldine Chaplin: m’explicava un dia la