La Vanguardia (Català-1ª edició)
De refugiat a Eurovisió
Tusse Chiza, que va fugir del Congo amb quatre anys, representarà Suècia a Rotterdam
Tousin Chiza somiava des de molt petit amb ser cantant. Ho anhelava ja quan participava en el cor de l’església del camp de refugiats d’Uganda on vivia amb la seva tia des dels quatre anys. El 2006 tots dos van fugir de la República Democràtica del Congo, on la guerra feia tres anys que oficialment havia acabat, però on la violència de grups armats i faccions rivals continuen causant estralls encara avui. Quinze anys després, aquell somni s’ha fet realitat, i Tousin, ara amb 19 i el nom artístic de Tusse, ha estat escollit per representar Suècia al festival d’Eurovisió.
Va arribar al país escandinau el 2009, després de passar tres anys al camp de refugiats d’Uganda, i sense ningú que l’acompanyés. Va ser gràcies a l’acord que des del 1950 Suècia manté amb l’ONU per acollir una quota anual de refugiats, que actualment s’acosta als 5.000.
Malgrat que els últims anys ha seguit el mateix camí que la resta de països europeus per limitar la immigració, Suècia s’ha identificat durant dècades com a potència humanitària i país d’acollida per la seva política de fronteres obertes. Dels seus 10,3 milions d’habitants, uns dos milions van néixer en altres països, dels quals gairebé el 60% té la nacionalitat sueca.
Tusse representa un d’aquests tants centenars de milers de refugiats a qui Suècia ha ofert protecció. “Van ser moments molt difícils perquè vaig venir sense els meus pares, i ha estat un repte anar passant d’una família a una altra per diferents raons”, explicava recentment al diari Expressen. Durant els primers anys al país nòrdic va viure en tres ciutats diferents i va anar passant d’una casa d’acollida a l’altra. No va ser fins al 2015 que es va establir a Tällberg, un petit poble de casetes de fusta situat al comtat de Dalarna, on viu amb la seva família actual. “Estic profundament agraït de tenir-los; m’han donat seguretat”, afirmava dissabte passat al diari Dagens Nyheter.
Tusse explica que de petit volia ser sacerdot. No per la seva fe sinó perquè era l’única professió que creia que li permetria dedicar-se a cantar. “Aquí (a Suècia) vaig trobar la meva llar, i vaig entendre que no havia de ser capellà per poder cantar”, relata.
El primer peu al món de la música el va posar en els concursos televisius Talang, el 2018, i Idol, un any després. Però Tusse va fer història dissabte passat aconseguint el rècord de vots mai registrat en una final del Melodifestivalen, la preselecció que organitza cada any des de fa 61 la cadena de televisió SVT per escollir el representant suec a Eurovisió, un autèntic fenomen de la cultura popular a Suècia. Amb gairebé tres milions de vots, va superar de llarg el rècord previ de 2,2 milions que John Lundvik va obtenir el 2019, escombrant artistes molt consolidats com Dotter, Eric Saade i Charlotte Perrelli, que també competien pel lloc per anar a Rotterdam al maig.
Amb la seva cançó Voices, Tusse vol llançar un missatge de “companyonia, llibertat i la importància que s’escoltin totes les
Acollit primer en un camp de refugiats d’Uganda, va passar anys al país escandinau anant d’una casa a l’altra
veus”. “El camí fins aquí ha estat molt difícil per a mi, però ha inspirat d’altres persones i m’ha convertit en qui sóc. I estic tan orgullós del que sóc avui!”, exclamava l’artista després de la final de dissabte. Tusse va recordar la seva tia, el seu model a seguir els seus primers anys. “Jo era el més petit al camp de refugiats. Ella em va ensenyar a no rendir-me mai, a atrevir-me a continuar somiant”, explicava el diari DN, encara que va admetre que comença a estar cansat d’haver de repetir la seva història de nen refugiat.
“Aquesta nit he plorat molt per com de bé m’ha tractat Suècia. Fa dotze anys estava en un camp de refugiats i no sabia on anar. Llavors només era un nen orfe amb un somni boig de convertir-se en artista... I ara aquest somni s’ha fet realitat”, es va sincerar. Això sí, malgrat estar exultant, Tusse, que està a punt d’acabar la secundària, també va mostrar que toca de peus a terra, confessant que no podria celebrar l’èxit com li agradaria perquè havia de lliurar un treball dilluns. “Encara no he parlat amb el meu professor, espero que em deixi lliurar-lo una mica més endavant”, va confiar.