La Vanguardia (Català-1ª edició)
Macron i Sánchez reten un històric homenatge a la figura d’Azaña
Visita a la tomba de Montauban al final de la cimera de “memòria compartida”
La figura de Manuel Azaña, últim president de la Segona República, va rebre ahir un homenatge sense precedents. Pedro Sánchez i Emmanuel Macron van posar una corona de flors a la seva senzilla tomba del cementiri urbà de Montauban, la ciutat del sud de França on va morir el 3 de novembre del 1940. Amb aquest acte tan simbòlic es va tancar la cimera bilateral, de “memòria compartida”, la primera des de l’època de Rajoy i Hollande.
Sánchez ja havia visitat la sepultura en una ocasió anterior i hi havia posat una placa, però va ser la primera vegada per a un cap d’Estat francès. És un gest important tenint en compte les circumstàncies dramàtiques del breu exili d’Azaña i les dificultats que li va posar el règim del mariscal Pétain, col·laboracionista amb els nazis, quan l’il·lustre exiliat ja estava malalt i patia estretors econòmiques greus. A Azaña el van enterrar cobert amb la bandera de Mèxic, ja que els diplomàtics d’aquest país van ajudar i van donar protecció al polític espanyol els seus últims dies. El prefecte es va negar que fos enterrat sota la bandera republicana per por que s’entengués malament i irrités els ocupants alemanys.
Macron, molt interessat a promoure la memòria històrica, encara que sigui incòmoda –com el cas de la colonització francesa d’Algèria–, no només va esmentar per cortesia Azaña a la roda de premsa sinó que va evocar el seu últim discurs, d’exhortació a la pau, el juliol del 1939. A més, es va aturar a destacar que la cimera havia servit per “celebrar la història dels combatents de la llibertat”. “No oblidarem mai els nombrosos republicans espanyols que es van afegir a la resistència francesa i ens van permetre continuar sent lliures”, va dir Macron. França està “orgullosa” d’acollir al seu territori la sepultura d’Azaña perquè posa en evidència “la part d’història comuna”. El president francès va tenir així mateix un record d’agraïment per als espanyols de La Nueve, la companyia enquadrada en la divisió blindada del general Leclerc, avançada dels aliats, a qui els nord-americans van cedir el protagonisme de l’alliberament de París l’agost del 1944.
Sobre si hi ha intenció de traslladar les restes d’Azaña a Espanya, el president espanyol Pedro Sánchez va respondre que els familiars del dirigent republicà sempre han estat partidaris que descansi a la terra on va morir. Amb tot, Sánchez va insistir en l’interès que hi ha “a reivindicar la seva memòria”. El va definir com “un estadista, un intel·lectual i un pensador l’herència escrita del qual continua il·luminant”.
El resultat més concret de la cimera va ser la signatura del conveni de doble nacionalitat que permetrà, en paraules del president francès, que hi hagi aviat “una primera generació de ciutadans plenament francoespanyols”. La convenció ve a regularitzar una realitat que ja hi havia en molts casos però que era jurídicament anòmala, perquè els espanyols no podien tenir els dos passaports i havien de renunciar a l’altra nacionalitat, un fet que a la pràctica no feien, encara que les autoritats ho toleraven.
Sánchez va aprofitar aquest afer de la doble nacionalitat per criticar els populismes identitaris i excloents que estan proliferant, però no en va donar exemples concrets. Aquests populismes veuen la identitat, segons ell, “com una cosa tancada”, mentre que l’exemple hispanofrancès està basat en la filosofia oposada, de suma, plenament compatible amb la integració europea.
Altres acords rellevants fruits de la cimera afecten la doble titulació universitària, l’accés recíproc als centres d’ensenyament superior i l’intercanvi de mestres i d’alumnes. En l’àmbit cultural, es vol celebrar conjuntament, el 2023, el cinquantè aniversari de la mort de Pablo Picasso, un altre exemple d’herència compartida. També hi ha un projecte d’espai transfronterer i la voluntat que els dos països firmin en el futur un tractat de cooperació bilateral semblant al que França té amb Alemanya. Si arribés a bon port, seria molt significatiu perquè institucionalitzaria un tàndem francoespanyol dins de la Unió Europea.
Els dos presidents firmen diversos acords bilaterals i un conveni de doble nacionalitat