Fatiga emocional

L’epidemiòleg noruec Svenn-Erik Mamelund va estudiar els registres dels hospitals psiquiàtrics del seu país en el primer terç del segle XX i va descobrir que els sis anys posteriors a la pandèmia del 1918 la mitjana d’ingressos va ser set vegades superior. La causa és el que avui anomenaríem fatiga emocional. En tot cas, l’investigador apunta que és només la punta de l’iceberg ja que fa un segle la gent que patia malenconia, entotsolament o estrès no solia anar al psiquiatre. Hi ha qui sosté que el pintor Edvard Munch, que va conviure amb dues epidèmies de grip (la russa i l’espanyola) i que va contreure la segona, quan es va recuperar, va pintar una sèrie d’autoretrats en els quals apareix assegut, groc i demacrat en una cadira de vímet que podria revelar fatiga emocional. Fins i tot El crit remetria a aquest problema, encara que la seva biògrafa Sue Prideaux ho posa en dubte, per considerar que era malenconiós per naturalesa.

La psicòloga Begoña Elizalde ha sostingut al Telenotícies de TV3 que

Ha estat brutal la restricció de drets i llibertats que ha suposat la covid

l’estrès a què hem estat sotmesos l’últim any, amb restriccions constants i canviants, està provocant seriosos problemes en la població: “És brutal la restricció de drets i llibertats a què hem estat sotmesos, sense cap discurs empàtic. No tothom té la mateixa capacitat d’adaptació, sobretot quan les restriccions canvien cada setmana. I no tinc dubtes que hi haurà persones a qui els quedaran seqüeles emocionals. Pensem que hi ha ciutadans que ni tan sols han pogut acompanyar els malalts als hospitals, ni acomiadar-se dels que ens han deixat”.

Ara que comencem a veure la llum al final del túnel, és important que les autoritats incrementin l’empatia amb la població. Per exemple, realment cal viatjar amb un certificat d’autoresponsabilitat per poder anar a la segona residència com se’ns demana a Catalunya? Siguem seriosos. Necessitem menys burocràcia i una mica més d’afecte. Aquesta pandèmia ha fet miques el nostre sistema de llibertats. I això té uns costos elevats. No només per a una generació de joves a la qual hem tancat amb pany i clau, sinó també per a la nostra gent gran, a qui hem aïllat amb els costos mentals i emocionals que això comporta.

Esperem de les nostres autoritats més proximitat i menys amenaces, més comprensió i menys exigències. En definitiva, ser tractats com a adults. I el més d’un milió de multes que han posat als ciutadans, gastin-s’ho a millorar la salut mental de tots plegats.