Pablo Iglesias deixa el Govern central

L’ona expansiva de la crisi política murciana, fruit de l’intent de Ciutadans i el PSOE per desallotjar el PP del poder en aquesta comunitat, continua generant intensos sotracs. Després de propiciar l’avanç electoral a la Comunitat de Madrid, decidit per la presidenta, Isabel Díaz Ayuso, ahir va arribar al Govern central: Pablo Iglesias, líder d’Unides Podem (UP) i vicepresident de l’Executiu, va anunciar que deixaria aquest càrrec per presentar-se com a candidat d’UP a les autonòmiques madrilenyes del 4 de maig.

Espanya viu una etapa d’agitació, i el seu tauler polític encadena sismes. Ja ens comencem a acostumar a tant moviment. Però el d’ahir va ser majúscul. Tant per les figures polítiques involucrades com pel que va tenir d’inesperat –l’operació es va preparar en secret els últims dies– i per les conseqüències que pot tenir en diferents fronts.

Pablo Iglesias va declarar ahir que el seu era un moviment molt meditat. No ho dubtem, però els efectes finals són encara imprevisibles. Es pot dir al seu favor que ha recuperat una iniciativa política que en els últims dies semblava exclusiva d’Ayuso, també que segurament mobilitzarà l’esquerra de cara al 4-M i que hauria de permetre que UP avancés i millorés uns suports ara escassos. Però aquest moviment és també arriscat. Iglesias podria acabar assegut amb l’oposició de l’Assemblea de Madrid, lloc indiscutiblement menys atractiu, i de menys pes, que la vicepresidència del Govern espanyol que ocupa encara. D’altra banda, no fa falta esperar a l’escrutini d’aquests comicis per adonar-se que Iglesias ens està dient que la seva etapa en el Govern central –on tan sols fa un any i dos mesos que és vicepresident– està arribant a la fi. Més encara quan apadrina Yolanda Díaz com la seva successora per a la vicepresidència i diu que té fusta de presidenta del Govern espanyol. La qual cosa equival a suggerir que el pròxim candidat d’UP a l’esmentat

L’ona expansiva de la crisi murciana propulsa el vicepresident espanyol cap als comicis madrilenys

càrrec no serà ell, sinó ella. En resum, amb aquests moviments Iglesias no només ens indica que no considera prioritari el fet de continuar en el Govern central; també està assenyalant la que hauria de ser la seva successora al capdavant d’UP.

Aquest possible relleu, encara que sorprenent, té sentit en vista del que ha passat els últims mesos. Al vicepresident Iglesias se li ha criticat una acció política en la qual ha predominat el fet de marcar el perfil de la seva formació en el si del Govern de coalició, fins i tot a risc de tensar-lo i debilitar-lo. Ha cridat l’atenció, i ha cansat, que exercís l’alta responsabilitat, integrat al Govern de la nació, i alhora es comportés com un líder opositor; com si el que feia o deixava de fer el Govern espanyol no fos també responsabilitat seva. Mentrestant, la ministra Díaz ha acreditat una gran habilitat negociadora i ha estat decisiva en l’impuls dels ERTO que havien d’alleujar els efectes de la pandèmia, el nou salari mínim o l’acord dels riders. La seva valoració com a ministra ha estat sempre entre les més altes del Gabinet, mentre que la d’Iglesias se situava entre les més baixes.

L’anunci que ha fet Iglesias tindrà també, per tot el que s’ha dit, conseqüències sobre el Govern de Pedro Sánchez. El president espanyol ja va expressar ahir el seu vistiplau a la recomanació d’Iglesias a favor de Díaz, les capacitats de la qual coneix bé, i que d’ara endavant potser li facilita una convivència més plàcida i productiva amb els seus socis de govern.

També a les èpoques de terratrèmols i rèpliques sísmiques les segueixen d’altres de més calma. Per aconseguir-les, al Govern espanyol o a les comunitats autònomes, és convenient que els principals actors polítics apostin pel diàleg, més que per la polarització i la confrontació. En el cas madrileny, d’acord amb els discursos d’Ayuso o Iglesias, no sembla que això hagi de ser fàcil. I, tanmateix, és imprescindible.