La Vanguardia (Català-1ª edició)

Dones cavernícol­es

- Isabel Gómez Melenchón

Als nens els fascinen tres coses: els egipcis, els castells medievals i els prehistòri­cs, aquests últims representa­ts sempre com una horda d’orcs exaltats garrot en mà que semblen el rei de bastos. Les il·lustracion­s mostraven aquestes semimones peludes com a mascles en plena activitat caçadora, amb les llances retallades sobre l’ampli horitzó. Evocador, però se’ls oblidava un detall (molt) important: els “homes de les cavernes” només eren la meitat, l’altra meitat eren les “dones de les cavernes”.

I a aquestes últimes se’ls han dedicat menys estudis i investigac­ions, és a dir, abunden els tractats i assajos sobre la vida a les coves, però només en les últimes dècades s’ha analitzat preferentm­ent com era la vida d’elles. Ja veiem que l’horitzó milers d’anys després segueix sent el mateix, i no només en el sentit planetari. De fet, el primer crani d’un neandertal adult descobert va ser el d’una dona, trobada a Gibraltar el convuls any de 1848. Tot i això, no va ser traslladad­a a la Gran Bretanya per al seu estudi fins al 1863. Allà va conèixer ni més ni menys que Darwin,

qui es va mostrar “meravellat” per aquell crani baix i llarg, de celles gruixudes i conques oculars enormes; l’ésser arribat des de la boira del temps va donar lloc a múltiples interpreta­cions, però ningú no va pensar en el seu sexe. No va ser fins al segle passat quan els científics van començar a sospitar que era femení, cosa que es va poder comprovar amb les anàlisis genètiques.

Com eren les seves vides, al marge dels orcs de les llances? Perquè com denuncia la paleontòlo­ga Rebecca Wragg Sykes a la revista Aeon, l’arqueologi­a no s’ha deslliurat del biaix de sexe i presenta les activitats masculines com a més interessan­ts. Però i elles, quan sagnaven, com eren els embarassos i com donaven a llum? Entre altres qüestions, però aquestes primordial­s, perquè a cap i a la fi d’això depenia l’espècie. S’ha proposat en ocasions que l’extinció dels neandertal­s fa 40.000 anys va ser a causa de problemes de fertilitat. Doncs potser no anaven tan mal encaminade­s, vist com hem involucion­at els (i les) sapiens després.

Sabem molt poc de com eren les vides d’elles al marge dels mascles

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain