Més de 150 dependents moren cada dia esperant ajuts

Catalunya és la comunitat autònoma amb més persones en llista d’espera

És una de les pitjors cares de l’estat del benestar. Durant els últims dotze mesos, l’any de la pandèmia, han mort 55.375 persones, més de 151 cada dia, esperant una resposta de l’Administració o els serveis i ajuts que ja tenien reconeguts i encara no percebien. Catalunya té el dubtós honor de ser la comunitat autònoma amb més persones en aquestes ignominioses llistes d’espera, amb 73.386.

Nombroses entitats socials han denunciat aquesta via d’aigua al vaixell dels ajuts socials i la dependència. No reclamen caritat, sinó drets reconeguts per una llei que queda en paper mullat quan triga tant a arribar. Només un exemple: l’entitat Dincat és la principal representant de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya. Les llistes d’espera són un dels seus principals cavalls de batalla.

Més de 3.250 persones amb alguna mena de discapacitat intel·lectual (i n’hi ha moltes més) estan en llista d’espera per optar a una plaça residencial. I 1.266 per a una plaça a un centre de dia. L’espera per accedir a un habitatge tutelat o amb suport pot ser de fins a 10 anys... Fins ara aquesta mena de denúncies procedien de les mateixes associacions catalanes (Dincat en representa unes 300). Però ara com ara...

Ara el crit és unànime. Un informe demolidor presentat ahir a Madrid per l’Observatori Estatal per a la Dependència considera les xifres i els retards de Catalunya una “hecatombe”. La covid ha reduït les llistes d’espera de la pitjor manera possible a tot Espanya,

però el document lamenta que, a més de les persones que ja han mort sense percebre els ajuts, més de 232.000 continuen esperant.

A aquests casos desatesos cal afegir-hi els de 141.556 expedients pendents de valoració. Això suposa que la xifra de Penèlopes que esperen i esperen són més de 370.000 persones. Un de quatre dependents morts estava en llista d’espera. D’aquests 55.375 morts, uns 21.000 esperaven la resolució del seu expedient, mentre que els altres ja havien estat reconeguts però encara no percebien les prestacions atorgades.

Aquest és el retrat robot de les víctimes de l’oblit: un 81% tenien més de 80 anys, preferentment dones (la mortalitat les ha afectades més a elles). Segons l’estudi, Catalunya va enterrar el 2020 un 4,15% de les seves persones dependents, més de 6.700 beneficiaris o aspirants a beneficiaris van sortir així del sistema.

L’Observatori Estatal per a la Dependència calcula que prop d’un 4% de la població necessita suports més o menys importants per a la seva vida diària, que gairebé sempre són a càrrec de la família (bàsicament les filles). Les prestacions per atencions familiars tenen un import mitjà mensual de 306 euros. Els ajuts per pagar una plaça en una residència no arriben a 450 euros al mes.

L’Observatori per a la Dependència veu “una hecatombe” en els retards que acumula Catalunya

JORDI PLAY Els ajuts mensuals a les famílies són de poc més de 300 euros