Qui diu la veritat?

Qui diu la veritat: una adolescent que acusa el seu padrastre de violència domèstica o uns pares que neguen aquesta acusació i l’atribueixen a un acte de rebel·lia adolescent? És la gran pregunta que planteja l’últim èxit de la televisió pública danesa DR, Que viene el lobo (Cry wolf), una minisèrie de vuit episodis que avui estrena el canal Movistar Seriesmanía a raó d’una entrega setmanal. Un drama familiar commovedor i molt complex que explora la fràgil línia que de vegades hi ha entre uns fets denunciats i la veritat. Sobretot quan aquests fets, davant la falta de proves, depenen únicament de la fiabilitat de qui els narra.

Creada per Maja Jul Larsen –amb gran experiència com a guionista en joies daneses com Borgen, Follow the money o The legacy–, la sèrie comença quan la Holly, una jove de 14 anys, escriu una redacció a l’escola en què descriu el comportament violent del seu padrastre. Després de l’alerta del professorat, l’afer és assignat a Lars Madsen, un treballador social veterà i compromès que després d’un primer contacte amb el cas pren una decisió dràstica: separar provisionalment la Holly i el seu germanastre de la seva família mentre es duu a terme una investigació.

A partir d’allà, l’espectador anirà dubtant sobre qui diu la veritat. Seran dubtes que també aniran creixent en la mare, que al principi dona suport total a la seva parella però que canvia d’actitud després de llegir la redacció de la seva filla. Les reaccions impulsives i un caràcter procliu a la violència aniran en contra del padrastre, a qui tampoc no ajuda un passat en què va ser condemnat dues vegades per agressió. La sèrie tampoc no prendrà partit, almenys d’entrada, per la versió de la filla: s’alimentaran les sospites que la jove té unes intencions ocultes com, potser, provocar la separació de la seva mare i la seva parella actual.

I, mentre la història avança entre els dubtes sembrats i compartits entre l’espectador i la mare de la Holly, apareixerà una tercera pota fonamental: la del treballador social que porta el cas. “Una vegada vaig dubtar massa en un cas de maltractament, i em vaig dir que no passaria mai més”, afirma per justificar la seva ràpida decisió de separar la família. La sèrie, segons la creadora, vol fer llum sobre les complexitats d’aquests casos i ajudar a entendre els dilemes a què s’enfronten aquests treballadors quan tracten amb famílies a qui han d’ajudar però també controlar.

Tenen el poder de separar els nens dels pares si consideren que no són aptes, però també han de córrer el risc que, si ho són, les seves decisions poden tenir conseqüències greus. Decisions que moltes vegades s’han de prendre, davant la falta de fets, per experiència i intuïció. I sense oblidar-se dels drets legals dels pares. Un debat social que posa sobre la taula Que viene el lobo (Cry wolf).