La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cirurgià de cor
EDUARD CASTELLS CUCH Cirurgià cardiovascular
El doctor Eduard Castells Cuch, membre emèrit de la Cirurgia Cardiovascular Catalana i Espanyola, ens va deixar el 22 de febrer als 80 anys.
Va néixer el 1940 a Barcelona. Fill de metge, es va sentir cridat des de petit a seguir el mateix camí. Va estudiar a la facultat de Medicina de Barcelona, on es va llicenciar el 1964. Una vegada finalitzats els estudis va treballar amb el doctor Miguel Puig Massana, a qui sempre va considerar el seu mestre, a la Quinta de Salud La Alianza, on van fer les primeres intervencions de cirurgia cardíaca tancada.
Per progressar en cirurgia cardíaca, com que en aquell temps no hi havia a Espanya centres que practiquessin de manera prioritària aquesta especialitat, es va traslladar a l’hospital Édouard Herriot de Lió (França), per incorporar-se a l’equip de cirurgia cardiovascular dels doctors Santy i Michaud.
El 1966, integrat a l’equip del doctor Puig Massana, es va traslladar al Centre Quirúrgic Sant Jordi, centre monogràfic de malalties cardiovasculars. Posteriorment va ser admès un any com a fellowship al servei de cirurgia cardiovascular del doctor D.A. Cooley del Texas Heart Institute de Houston (EUA).
El 1973 va ser nomenat cap de secció del servei de cirurgia cardíaca de l’hospital de Bellvitge, dirigit pel doctor Puig Massana, càrrec que va exercir durant 17 anys, i després va passar a cap de servei. Des d’aquest càrrec, amb la seva ben coneguda tenacitat i una extraordinària dedicació, va reforçar els programes de trasplantament cardíac i d’assistència circulatòria mecànica. El 1992 va fer el primer trasplantament cardíac de l’hospital i el 2007 la implantació del primer ventricle esquerre permanent al país.
Mostra de la seva especial dededicació a la feina és la següent anècdota. Érem al congrés nacional de l’especialitat a Oviedo quan va rebre l’avís que hi havia un donant compatible amb un pacient en llista d’espera de Bellvitge. Ràpidament em va buscar i em va dir: “Crec que un dels dos hauria d’agafar un taxi per anar immediatament a Barcelona”. Després d’una petita conversa i amb el suport de la seva esposa, la doctora Álvarez de Toledo, cap d’anestèsia, vam aconseguir fer-lo desistir i reconèixer que havia estat una reacció reflexa, i més sabent que l’equip de Barcelona estava perfectament capacitat per fer el trasplantament.
El 1979 va participar en la fundació de la Societat Catalana de Cirurgia Cardíaca, i en va ser elegit primer president. Al capdavant del seu equip va continuar l’activitat assistencial fins al 2011, any de la jubilació, quan va abandonar tota activitat mèdica i es va refugiar en la pintura i en activitats solidàries.
Si ha estat important el seu vessant quirúrgic i científic, no ho és menys la faceta humana. La seva personalitat estava marcada per la tenacitat, que el feia no abandonar un projecte o un malalt fins a estar segur que no hi havia cap possibilitat. Fins i tot sent el cap un diumenge a la nit no dubtava a anar a l’hospital a visitar el pacient que havia d’operar l’endemà.
Era un devot de la família i sobretot de la seva dona, la Mari Carmen, a qui va conèixer en un quiròfan i amb qui va compartir no només la vida quotidiana sinó hores i hores de feina. La seva gran humanitat el va fer molt estimat pels pacients, com li van demostrar fins i tot després de jubilar-se. Tots els col·laboradors i amics hem considerat un privilegi haver treballat amb el doctor Castells, i s’ha creat una relació d’afecte que ens ha fet sentir immensament la seva pèrdua. Serveixi aquest record com a reconeixement de tota una vida dedicada a la cirurgia cardiovascular.