La Vanguardia (Català-1ª edició)
Herralde: arxius desclassificats
El fundador d’Anagrama publica una selecció de la seva correspondència
referint-se a Roberto Bolaño.
Pot sorprendre veure directament com era d’esquerranosa Anagrama en els seus orígens, amb llibres dedicats a la lluita armada, el maoisme... “Tothom era benvingut, qualsevol antiimperialista era un amic; va ser un frenesí que va durar fins al desencant de la transició”.
Gracia apunta que hi ha dos grans enemics, Carmen Balcells i el grup Prisa, per bé que les cartes traspuen una certa elegància. “Amb Balcells també hi va haver bons moments i d’altres de complicitat –admet–. Però una agent literària no té amics; ella tenia un ego de la mida d’un dromedari, li agradava ser admirada pels seus autors literaris, i hi va haver una època que, quan es parlava de l’edició a Barcelona, es parlava bàsicament de Lara, de Balcells i de mi, i això a ella la molestava. Balcells aixecava grans bestretes per als seus autors i escalfava diferents editors, mentre que nosaltres intentàvem que el que s’havia pagat s’acostés una mica a les vendes reals”.
Són constants, així mateix, les
CONEIXEU MÉS DETALLS DE LA NOVEL·LA A
www.lavanguardia.com/cultura
rapera. El seu discurs emotiu va tenir el to d’homenatge a Beyoncé. Precisament la reina Bey va lluir com mai la seva corona en el pop. Va rebre quatre distincions, i en va sumar un total de 28, de manera que va superant Alison Krauss (27) i es va convertir en la dona més condecorada.
El rècord va arribar amb el reconeixement a la millor actuació de rhythm-and-blues per Black Parade, mentre que una altra de les condecoracions la va aconseguir amb la seva filla Blue Ivy Carter pel vídeo de Brown skin girl. Als 9 anys, és la segona dona més jove que rep un premi.
“Com a artista, crec que el meu treball i tots els nostres treballs reflecteixen l’època, i aquesta ha estat difícil”, va remarcar Beyoncé, apuntant directament a l’agitació racial als EUA.
H.E.R. va aconseguir el títol de millor cançó pel seu I can’t breathe, el “No puc respirar” que el negre George Floyd va xiuxiuejar quan estava sota custòdia policial i suplicava al policia blanc Derek Chauvin que li tragués el genoll del coll. Aquesta cançó es va convertir en un homenatge al difunt i un himne per al moviment Black Lives Matter.
Tot i que la qüestió racial va sobrevolar tota la nit, el moment més àlgid va arribar amb la interpretació de Lil Baby i el seu The bigger picture, en què va escenificar la brutalitat policial cap als negres, i l’activista Tamika Mallory es va adreçar al president Biden: “Exigim justícia”. Així es va expressar el poder de les dones.