Crònica parlamentària

Qui no coneix la faula de la granota i l’escorpí? Divendres passat, a la sessió de constitució del Parlament, més d’un devia recordar-la. Un escorpí vol travessar el riu i demana a una granota que el porti a l’esquena. Inicialment, la granota no hi accedeix perquè coneix i tem el seu fibló. Però l’escorpí li argumenta que, com que no sap nedar, si la piqués, moririen tots dos. La granota acaba acceptant. Durant el trajecte sent una picada i pregunta a l’escorpí per què ho ha fet. I l’escorpí li respon: “No ho he pogut evitar, és la meva naturalesa”. Fa uns anys, la psiquiatra Annie Boyer-Labrouche va publicar un llibre, De la séduction à la perversion, on proposava interpretar a partir d’aquesta faula la història de la relació d’un individu emocionalment dependent i la seva parella perversament narcisista. A diferència d’altres lectures, en aquesta el pes hermenèutic recau no en el perfil suïcida de l’escorpí, sinó en la sorprenent credulitat de la granota, a qui sembla clar que li interessava refusar la proposta. L’atenció no se centra, en definitiva, en el comportament de l’aràcnid d’arguments utilitaristes, sinó en les motivacions afectives del batraci, a qui, segons l’esmentada psiquiatra, convindria una bona teràpia. I la pregunta rellevant no és l’explícita (per què ha picat l’escorpí?), sinó la tàcita: per què l’ha portat la granota, que ho podia perdre tot i que no semblava tenir més a guanyar que una estona de natació en mala companyia i una fiblada letal? Aquest enfocament potser també podria ajudar a aclarir, per analogia, el contingut subjacent a la trama de l’actual situació de la política catalana.

Una de les ficcions del procés ha consistit a promoure la il·lusió que avançava a partir d’astutes

De vegades, la faula de la granota i l’escorpí explica millor les coses que la teoria dels jocs

d’un palau reial i que ocupa més de quinze hectàrees destinades a la vida eterna del seu faraó Djoser , de la tercera dinastia. La joia de la corona del projecte és la primera piràmide de la història d’Egipte, coneguda com l’escalonada. Després vindrien les de la quarta dinastia, amb la de Keops com la més perfecta de totes .

Imhotep, el nom del qual significa ‘el que ve en pau’, va revolucionar l’arquitectura del país dels faraons i la seva gran obra es va convertir en el model a seguir per arquitectes i artistes posteriors. El seu nom també ha servit per alimentar la fantasia cinematogràfica. Així es diu la mòmia interpretada per Arnold Vosloo a la pel·lícula titulada precisament La mòmia. I, abans, la de Boris Karloff. Curiosament les seves restes mortals i la seva tomba encara estan ocultes sota la sorra del desert. Trobar-les és el somni de qualsevol egiptòleg. / Sílvia Colomé

I demà... En què coincideixen José Saramago, Mortadel·lo i Filemó, Rozalén i la FIFA?