La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Lliga no és un somni
El Barça ja està a quatre punts del líder després de batre l’Osca amb gols de traca
Va ser un dilluns extraordinari al Camp Nou. Perquè hi va haver partit. Perquè Messi va atrapar Xavi com a jugador amb més matxs amb el Barça. Perquè l’argentí, autor d’un doblet, i Griezmann van signar dos golassos per veure en bucle des de fora de l’àrea. Perquè el creixent Mingueza es va estrenar com a realitzador barcelonista a la sortida d’un córner. Perquè l’àrbitre, Cordero Vega, va assenyalar un penal increïble i inexistent contra els locals. Perquè Laporta va veure el seu primer partit a la llotja com a president electe. I, sobretot, perquè el conjunt de Koeman va estendre la ratxa de lliga, va doblegar l’Osca i va entrar de ple en la lluita pel títol quan gairebé va arribar a estar-ne fora. És a quatre punts de l’Atlètic quan encara n’hi ha 33 en joc.
El tècnic blaugrana va repetir l’onze i el dispositiu que tan bé van funcionar a París. Amb De Jong retardat en una línia de tres centrals, amb Dembélé com a nou i amb Messi i Griezmann amb llibertat. Esclar que una cosa és jugar contra el PSG a la Champions i una altra, amb tots els respectes, contra l’Osca. Era complicat que es reedités la intensitat del Parc dels Prínceps, i aquesta baixada de revolucions es va notar a l’hora de pressionar. L’honest conjunt de Pacheta intentava no atabalar-se enviant pilotes fora.
Cadascú juga amb les seves armes, i des de fa 17 anys l’arma letal del Barça respon al nom de Lionel i al cognom de Messi. Qualsevol forrellat es trenca si l’argentí està endollat. El davanter sabia que no era un dia més en la seva eterna aventura blaugrana i ben aviat va posar la firma. Va rebre una pilota, es va girar, va esquivar l’oposició de Pulido amb un toc subtil i la va endossar des de la frontal. Una rematada de delineant. Un xut col·locat, potent, preciós. Una bogeria més de les seves. Un cacau que es va colar després de fregar el travesser. Manava el Barça. Governava Messi. Això no canvia. Ja sigui dissabte, diumenge o dilluns; hivern, estiu o primavera.
No és que el Barça brillés en excés, però en tenia prou amb l’encert de la seva estrella per posar-se per sobre i marcar territori contra un rival que intentava estirar-se.
Els centrals tenien molta llibertat ofensiva i feien excursions. Com una en què De Jong va rematar amb la puntera al travesser en el segon xut a la fusta de la nit, després d’un d’Alba en què va rebentar la pilota. Però quan l’holandès va vorejar el gol l’equip blaugrana havia ampliat la renda després d’un xut descomunal de Griezmann. Un altre cop amb l’esquerra, com el de Messi, que també va entrar per via àrea. Una rematada executada amb convicció, que hauria de treure a passejar més el francès. Davant una defensa tancada la millor solució és rebentar-la des de lluny. Un gust.
Koeman ja pensava en els relleus i tenia Ilaix Moriba escalfant. La primera meitat moria i el Barça servia un córner. No va acabar bé. Amb el temps complert i sense que s’hagués determinat cap afegit el córner va derivar en una contra de l’Osca. Ferreiro va centrar i Mir va caure amb la sortida de Ter Stegen. No havia passat res. Absolutament res. Però l’àrbitre, Cordero Vega, va decretar penal. El porter ni el va fregar amb la mà. Una acció claríssima que no requeriria ni el VAR, però se suposa que per a això hi ha la tecnologia. Però l’àrbitre no va anar a revisar la jugada ni des de la sala VOR Melero López el va corregir.
Mir va xutar la pena màxima i va reduir diferències per a malestar dels barcelonistes i d’un Koeman que va esperar per protestar a l’àrbitre. Un error posava suspens. Un misteri que va acabar de pressa, ja que Mingueza es va elevar per rematar de cap a la xarxa un córner, miracle, servit en curt i en què Messi va centrar després de combinar amb Dembélé. El Barça tornava a marcar la línia i el seu entrenador podia començar a pensar en Anoeta. Per això va substituir De Jong, advertit, perquè reaparegués Araújo i per això va donar minuts més tard a Moriba, Trincão i Riqui Puig.
L’equip barcelonista va abaixar la tensió i l’Osca es va anar acostant, amb Mir sempre a punt per ensumar el gol, com en una jugada que incomprensiblement va enviar fora a un pam de la porteria. Koeman es va enfadar amb els seus homes però el triomf no va perillar. La cirereta la va posar Messi, que en la seva nit de rècord va tancar el marcador amb un altre xut des de fora de l’àrea. Pròxima destinació, Sant Sebastià.