Una vida amb Messi

El partit 767 del capità sintetitza la voracitat de l’argentí, que va aprofitar fins al minut 90 per marcar el seu segon gol

El tovalló en què el Barça es va comprometre a fitxar-lo el 2000. El burofax amb què va demostrar la seva irritació a l’agost. El vot que va dipositar a l’urna el 7 de març. El braçalet que porta. El gol maradonià que va marcar al Getafe el 2007. El gol amb l’escut a la final del Mundial de Clubs contra l’Estudiantes a la pròrroga per aconseguir un títol que el Barça no tenia en els seus més de 100 anys. La icònica celebració assenyalant el cel. Els 661 gols, que s’escriuen i es llegeixen aviat, marcats amb la samarreta blaugrana. Què defineix Messi?

Segurament tot això. Però potser a l’esglaó més alt hi ha el rècord que va assolir ahir. Els 767 partits jugats amb el Barcelona, que igualen la xifra de Xavi. Ningú no ha portat més vegades la samarreta blaugrana. La dada parla de sentiment, de longevitat, de fidelitat, de pertinença, d’èxit, evidentment, però també d’una història d’honor, d’uns valors com la lleialtat, el compromís o la gratitud, tan en desús o en franca decadència en el futbol modern.

Tot just saltar a la gespa va veure una lona commemorativa. Amb una imatge d’ell i Xavi Hernández abraçats: 767 partits tocant el cel. Això també ha passat.

“És un honor per a mi. La història continua”, va dir Xavi Hernández,

des de Qatar, en un vídeo elaborat pel club per l’efemèride. “Semblava impossible”, apunta Puyol sobre la gesta. “Ningú no s’ho mereix més que tu”, li diu el seucompatriotaMascherano.“Felicitats per tots aquests anys d’alegria que ens has donat”, destacava Ronaldinho, el seu mentor i padrí, que li va fer l’assistència del seu primer gol. “Gràcies pel que has donat al Barcelona”, li deia Jordi Alba, conscient que és història viva, una llegenda errant.

Leo Messi, amb les mateixes inicials que la Masia, té sis Pilotes d’Or, més que ningú. És el millor futbolista de la història. I ha jugat 767 partits amb el Barça, gairebé la meitat al Camp Nou, casa seva.

No hi estan comptats altres dies importants que es van quedar gravats a la retina. No hi ha el partit a Do Dragão vestit de marró i el 14 a la samarreta en el seu debut amb el primer equip per inaugurar el camp del Porto. No s’hi inclou el trofeu Joan Gamper del 2005 que el va catapultar contra el Juventus (amb Capello estupefacte a la banda, com tots petrificats davant de la tele). O la tarda a Zuric en què va rebre la Pilota d’Or de 2010 de mans de Guardiola envoltat d’Iniesta i Xavi al podi.

En aquest temps, Messi ha superat rècords de Pelé, n’ha deixat enrere un altre de Gerd Müller, ha atrapat César i ha apartat Zarra. Ha conquerit tot l’imaginable. Ha marcat en sis competicions, totes, en un mateix any. Quin Pedro ho va fer abans? Jo ho faig dues vegades, va pensar l’argentí: el 2011 i el 2015.

En 17 temporades ha intervingut en 927 gols (661 de seus i 266 assistències amb les dues d’ahir). Això l’acosta als títols. Però sobretot l’allunya de la derrota. Només ha perdut 91 partits amb el Barça, on ha deixat fites que ja es veurà si són irrepetibles, com les tres derrotes en 51 partits l’any del primer triplet, com els 73 gols en l’11-12 o les 47 victòries del segon triplet. Imbatibles? Ho semblen.