Garanties per avalar

Els socis del Barça tenen dret a saber qui posa l’aval dels 124 milions d’euros necessaris per a la formació de la junta i la presa de possessió del nou president. La sortida del vicepresident econòmic de la candidatura, Jaume Giró, ha obert una carpeta inesperada abans del començament del nou cicle de Joan Laporta. Hi ha interrogants que cal aclarir i cal la màxima transparència, que en plena campanya tots els candidats van prometre.

L’aval és necessari perquè el FC Barcelona amb el Reial Madrid, l’Athletic Club i l’Osasuna són societats anònimes i els directius han de fer-se càrrec de les possibles pèrdues al final de tot l’exercici. La responsabilitat dels directius és objectiva, no depèn de si hi ha hagut bona o mala gestió, sinó simplement de si hi ha hagut pèrdues, de les quals han de respondre amb el seu patrimoni.

El FC Barcelona donarà les explicacions necessàries per saber els detalls d’un aval treballat inicialment per Jaume Giró i que s’ha de presentar a LaLiga perquè hi doni el vistiplau previ a la proclamació efectiva de president i constitució de la directiva. Fins ara s’ha publicat que existia un aval, per valor d’uns 50 milions d’euros, dels directius que havien participat en la campanya, més algú que s’hi ha afegit posteriorment, i que hi havia una altra part de l’aval, d’uns 70 milions, dels quals es feia càrrec un fons nord-americà, un extrem no confirmat per l’actual govern del Barça.

Si fos així, caldria saber quines són les garanties que s’han donat a aquest fons perquè emetés un aval

Els socis del Barça tenen tot el dret a saber qui posa l’aval i quines són les condicions

per aquesta quantitat. Els preceptes legals deixen molt clar que han de ser els directius els que es fan càrrec de l’aval, ja que forma part de la seva responsabilitat i són els protagonistes de la gestió. Si hi hagués algú que posés per si sol 70 milions d’euros d’aval s’hauria convertit, d’alguna manera, en l’autèntic propietari del Barça i caldria explicar quines són les garanties o les condicions que s’han fixat perquè s’emetés.

Segurament cal plantejar-se en el futur si ha d’existir un aval de tal quantitat de diners i com s’hauria de respondre per les pèrdues en cas de no haver-hi aval, però abans sí que existia un aval per part dels candidats abans de l’elecció. És possible que la millor fórmula fos un preaval quan es passa de precandidat a candidat, però ara com ara l’únic clar és que són els directius els que han d’avalar amb el seu patrimoni. És molt possible que no hi hagi problemes, però val la pena explicar-ho bé.