La Vanguardia (Català-1ª edició)
ESPORTS SENSE FRONTERES
LA TERCERA ÉS LA BONA Quan després de penjar les botes a l’LA Galaxy Steven Gerrard va decidir provar fortuna com a entrenador, el seu instint inicial va ser anar a algun equip anglès de segona o tercera, com va fer per exemple Frank Lampard (Derbi County). Però llavors va arribar l’oferta del Rangers, un autèntic desafiament. En la tercera temporada ha aconseguit l’èxit que se’ls havia escapat a predecessors com Mark Warburton i Pedro Caixinha. Amb un pressupost limitat, ha aconseguit que l’equip practiqui un futbol de possessió de la pilota i atac per les bandes que recorda el del seu adorat Liverpool. lloc és cert allò que deia Bill Shankly que el futbol és més que una qüestió de vida o mort, és a Escòcia. El 2012, després de la fallida, la resta de clubs podien haver optat perquè, una vegada refundat, continués a la Premier. Però van preferir acarnissar-s’hi i enviar-lo a la quarta divisió, que jugués en estadis gairebé sense grades com els del Brechin City, el Berwick, l’Annan, l’East Stirlingshire, l’Elgin o el Montrose. Els dies de partit arribaven més seguidors animosos del club unionista de Glasgow que habitants tenen aquells pobles.
Aquella decisió d’enfonsar l’equip blanc-i-blau als inferns va fer que es trenquessin famílies i amistats de tota la vida, fins i tot més que el referèndum sobre la independència del 2014. A Glasgow no hi ha rivalitat entre els seguidors del Rangers i el Celtic. Tampoc no hi ha enemistat. Hi ha autèntic odi, que ara ha tornat a aflorar en les celebracions. N’hi va haver prou que la primera ministra Nicola Sturgeon (a qui no li interessa el futbol però políticament més afí als verd-i-blancs) demanés que no es fes per coses de la pandèmia perquè els seguidors ho celebressin als carrers com si el món s’acabés l’endemà. Els ponts sobre les autopistes van ser decorats amb banderes del club i de la Union Jack, les espurnes dels focs artificials van caure sobre l’estàtua de la Pasionaria a la vora del riu Clyde i una pancarta deia: “55 vegades reis d’Escòcia”. Protestantisme, unionisme i monarquia.
Steven Gerrard va jugar l’últim partit de la seva carrera al Liverpool a finals de maig del 2015, una victòria per 6-1 sobre l’Stoke City. Menys de sis primaveres després és campió amb el Rangers, el rècord de lligues consecutives del qual no ha pogut trencar el Celtic. A Escòcia hi ha alguna cosa amb el número nou. El Royal Bank of Scotland va necessitar precisament aquells anys per tornar a guanyar diners després de la sonada fallida i posterior rescat. Ara, part del grup Lloyds torna a tenir pèrdues. Els inquilins d’Ibrox esperen que no els passi el mateix.