La Vanguardia (Català-1ª edició)
La demanda de vols per Setmana Santa agafa embranzida
Lufthansa, Eurowings, Vueling i EasyJet augmenten l’oferta per viatjar a Espanya
La demanda per volar a Espanya per Setmana Santa ha agafat embranzida aquests últims dies. Tan aviat com algun dels principals mercats emissors de turistes aixeca lleument les restriccions a la mobilitat, les reserves pugen. Es tracta de xifres que no tenen res a veure amb la situació precovid, però el sector turístic en general i el de l’aviació en particular estan tan castigats per la pandèmia que qualsevol brot verd és celebrat.
Aerolínies com Lufthansa, Vueling, EasyJet o Eurowings confirmen que han programat més vols als aeroports espanyols entre finals de març i principis d’abril per cobrir aquesta demanda creixent, bàsicament des d’Alemanya, però també es percep interès per volar des de Suïssa i des del Regne Unit. En aquest últim cas la demanda es concentra a partir del juny, quan el Govern britànic té previst aixecar el veto als viatges.
La companyia Vueling ha avançat al 28 de març l’obertura de tres rutes que tenia previst operar des del maig. Es tracta de connexions entre les ciutats alemanyes de Munic i Stuttgart i de la suïssa Zuric amb Palma. Els vols s’operaran fins a l’11 d’abril, si bé podrien prolongar-se en funció de la demanda i de les condicions de mobilitat a Europa. Fonts de l’aerolínia amb base a Barcelona confirmen que estudien més opcions per incrementar rutes.
EasyJet també ha experimentat un increment notable de reserves des d’Alemanya i Suïssa amb Espanya des que els dos països van relaxar les restriccions als viatges. Segons l’aerolínia, en les últimes hores les reserves dels vols que connecten Basilea i Ginebra amb Espanya han augmentat més d’un 150%. En el cas d’Alemanya, la demanda per viatjar des de Berlín a Mallorca s’ha incrementat un 466% en comparació amb la setmana anterior. “Cada vegada que s’aixequen les restriccions veiem que hi ha una demanda subjacent per viatjar”, assegura Javier Gándara, director general
Les illes, Màlaga i València són les destinacions més sol·licitades per suïssos, alemanys i britànics
d’EasyJet per al sud d’Europa.
L’alemanya Lufthansa i la seva filial Eurowings estan intentant també captar tota aquesta demanda que surt d’Alemanya i Suïssa amb un important augment dels vols per a aquesta Setmana Santa a Espanya, en especial a les Balears i les Canàries, però igualment a la costa valenciana i Màlaga. Les destinacions de sol i platja continuen sent les més sol·licitades pels europeus, assenyalen des del grup alemany. En concret, Lufthansa triplicarà la seva capacitat aèria amb les Canàries en operar 35 vols setmanals enfront dels 11 del 2019. Les rutes per volar a Mallorca també es multiplicaran. Segons el grup, en les dues darreres setmanes les reserves per a les Balears han crescut un 80% i per a les Canàries un 20%. “Els vols s’estan omplint”, asseguren des de les companyies, malgrat que el Govern alemany va reiterar ahir que desaconsella viatjar a l’estranger, però que no ho prohibirà. Una cessió que pretén alleujar la delicada situació financera de Lufthansa. El Govern d’Angela Merkel va rescatar l’aerolínia l’any passat amb una injecció de 9.000 milions d’euros de diner públic, mentre que aquesta va registrar pèrdues per valor de 6.725 milions. Hi ha molts diners en joc en les vacances dels europeus.
Un total de set grans bancs van pagar l’any passat retribució a l’accionista a Espanya, malgrat que el Banc Central Europeu (BCE) s’hi havia pronunciat en contra a conseqüència de la pandèmia. Es tracta del BBVA, Banc Sabadell, Bankia, Bankinter, Abanca, Ibercaja i Cajamar, que van desemborsar conjuntament “un import de prop de 5.021 milions, que representa entorn del 67,8% dels dividends inicialment proposats amb càrrec als beneficis del 2019”, assenyala un informe fet públic ahir pel Banc d’Espanya. Al contrari, “Santander, CaixaBank, Kutxabank, Liberbank i Unicaja van suspendre part o la totalitat del dividend”, detalla el document. No obstant això, l’estudi aclareix que “després d’una consulta legal” es va concloure que els que ho havien aprovat en junta ja no podien fer marxa enrere.
El supervisor ha fet aquesta anàlisi per estudiar la relació entre dividends i concessió de crèdits, ja que la mesura perseguia que els bancs comptessin amb més capital per ajudar les empreses i famílies en la concessió de préstecs i que els dos col·lectius suportessin millor la crisi d’origen sanitari que va saltar al terreny econòmic.
Amb aquest punt de partida, l’organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos conclou que els bancs que van optar per suspendre la retribució a l’accionista i seguir les pautes del regulador amb seu a Frankfurt van donar més crèdits, sobretot a les grans empreses, que els que van pagar els dividends. Aquest increment de préstecs es va percebre sobretot durant els mesos d’abril, maig, juny i juliol. En concret, van donar entre un 12% i un 23% més. L’informe detalla que durant els mesos d’agost i setembre “l’efecte de la restricció de dividends sembla diluir-se”.
Després, en el tram final de l’any, els bancs van accelerar la concessió de préstecs, però sobretot amb aval de l’Estat a través de l’ICO. Al llarg de tot l’any es van concedir més de 100.000 milions d’euros amb avals públics. La pregunta que ara està en l’aire és si les empreses, autònoms i famílies faran front a la devolució d’aquells crèdits o caldrà fer quitaments.