La Vanguardia (Català-1ª edició)

El rei dels frugals

Mark Rutte espera aconseguir avui un quart mandat al capdavant d’Holanda

- JAUME MASDEU Brussel·les. Correspons­al

El líder dels frugals està a punt de convertir-se en un dels caps de govern més veterans del Consell Europeu. Si els sondejos no s’equivoquen, en els tres dies de votacions que avui culminen a Holanda, els liberals de Mark Rutte reforçaran la seva posició com a primer partit i el catapultar­an per liderar la pròxima coalició de govern a Holanda. Si el pronòstic es compleix, serà el seu quart mandat consecutiu a Holanda i, a escala de la UE, només el superaran en permanènci­a al Consell Europeu la cancellera Angela Merkel, que es retira enguany, i el primer ministre hongarès, Viktor Orbán.

Aquest holandès de 54 anys és primer ministre des del 2010, i en aquests anys s’ha guanyat la denominaci­ó de Mark Teflon, per la seva habilitat per sortir indemne de les crisis en què els seus rivals queden enfangats.

No hi ha crisi que se li adhereixi, almenys de moment, i això, malgrat dirigir el país durant tres de consecutiv­es, l’econòmica, la migratòria i la pandèmica. Rutte s’ha convertit en un garant de l’estabilita­t

EL FAVORIT El líder liberal és el més ben situat malgrat que s’han reduït les distàncies

SENSE PRESSA Amb una poma i un llibre es va plantar a una cimera per discutir el pressupost de la UE

i això ho valoren els votants holandesos.

En tot cas, aquestes eleccions van de la covid, que ha tapat altres temes candents. Tot ha girat entorn de la resposta que ha donat el Govern a la pandèmia, i, malgrat arrencar tard en la presa de mesures i d’afrontar al gener les revoltes més violentes dels últims 40 anys arran del toc de queda, Rutte surt amb la popularita­t reforçada. Fins i tot ha sortit indemne de l’escàndol que va fer caure el Govern al gener per les falses acusacions de frau en la percepció d’ajuts socials contra milers de famílies, la majoria d’origen turc o marroquí.

Els sondejos atorguen al seu partit, el VVD, entre 37 i 41 escons dels 150 que té el Parlament holandès, uns resultats que han anat reduint-se els últims dies però que continuen per sobre dels 33 diputats de què disposa actualment. Alhora, manté a distància la segona força, el partit antiislam de

Resultats de les eleccions del 2017. Escons

Partit per la Llibertat 20

Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia 32

FONT:

Geert Wilders (PVV). Al Parlament actual, Wilders ja dirigia la segona força, però no té opcions reals de governar pel rebuig dels altres partits a col·laborar amb ell.

Expliquen que el secret de Rutte és la seva capacitat per captar cap a on gira l’opinió pública holandesa i adaptar-s’hi, i és el que tornarà a intentar. Probableme­nt, repetint una coalició semblant a l’actual, a la qual al seu partit suma els liberals de D66 i els democristi­ans de la CDA i la CU.

Rutte no desdenya els gestos mediàtics. No és només que al gener anés amb bicicleta a lliurar la seva dimissió al rei –en definitiva, les dues rodes són part indissocia­ble del paisatge holandès– sinó que, fa un any, va aparèixer en un Consell Europeu amb una poma i una biografia de Chopin. Es discutien els pressupost­os, i Rutte brandava la fruita com a símbol de frugalitat i el llibre per demostrar que estava disposat a esperar les hores que fes falta.

També és el primer ministre que, des que els britànics van votar el Brexit el 2016, ha demostrat hiperactiv­itat a la Unió Europea buscant, i ha aconseguin­t augmentar la influència d’Holanda. S’ha convertit en el líder dels autodenomi­nats frugals, països contribuen­ts nets que sempre volen retallar les seves aportacion­s a la UE, i ha multiplica­t els contactes per teixir aliances diverses. La lliurecanv­ista Holanda es quedava òrfena del germà gran, el Regne Unit, i va donar el pas endavant per defensar menys integració política i menys contribuci­ons al pressupost comunitari.

Dels sis socis fundadors de la UE, Holanda és l’únic que els últims anys frena la integració política. Alguna cosa va canviar a partir del referèndum del 2005, en el

 ?? PIROSCHKA VAN DE WOUW / REUTERS ?? Els holandesos voten des de dilluns fins avui, també a les esglésies, com aquesta de Rotterdam, habilitade­s com a col·legis electorals
PIROSCHKA VAN DE WOUW / REUTERS Els holandesos voten des de dilluns fins avui, també a les esglésies, com aquesta de Rotterdam, habilitade­s com a col·legis electorals

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain