Insomni a Reykjavík

En tres setmanes hi ha hagut més de 50.000 terratrèmols a la península de Reykjanes

Islàndia viu pendent de l’evolució d’una intrusió de magma a la península de Reykjanes que podria resultar en una nova erupció volcànica. L’alerta es va emetre el 3 de març i des d’aleshores la població segueix les informacions dels experts amb incertesa. Si bé les erupcions a l’illa de l’Atlàntic Nord són habituals, aquesta seria la més propera a la capital mai ocorreguda des que Reykjavík va esdevenir un municipi l’any 1786. La regió de la capital, on actualment viuen dos terços dels 364.000 habitants del país, es troba a uns 35 km de la zona on els científics estimen que es podria produir l’erupció. Les darreres informacions indiquen que, si l’episodi volcànic s’iniciés avui, tindria lloc a la vall Nátthagi, prop de la costa sud de la península. La darrera activitat volcànica a Reykjanes data del 1240, després d’un període de tres segles vulcanològicament molt actius.

De moment, la lava no ha penetrat el darrer tram de l’escorça terrestre, però la interacció del magma amb la zona de falla entre les plaques tectòniques nord-americana i eurasiàtica ha produït una activitat sísmica extraordinària. En tres setmanes s’han superat els 50.000 terratrèmols, més dels que es van detectar a la regió en tot el 2020, un any que ja va ser excepcional per l’elevada xifra de moviments sísmics a Reykjanes. “Mai no havíem registrat un episodi d’aquestes característiques a tocar de zones habitades”, assegura Sigríður Kristjánsdóttir, sismòloga de l’entitat pública Iceland Geo Survey. Kristjánsdóttir i el seu equip estudien el possible escenari d’un terratrèmol de 6,5 a la zona de Brennisteinsfjöll, una muntanya situada a 20 km de la capital, però descarten moviments de més magnitud. “A Islàndia no hi ha terratrèmols per sobre de magnitud 7 perquè les plaques tectòniques se separen i el gruix de l’escorça no és suficient per produir sacsejades més grans”, afirma Kristjánsdóttir.

El terratrèmol més fort d’aquest episodi ha estat de magnitud 5,7 i es va registrar el matí del 24 de febrer. Des d’aquell moment, la terra al sud-oest de l’illa s’ha mogut intensament jornada rere jornada. A més, s’han detectat tres tremors polsants, una mena de turbulència volcànica que indica la possibilitat d’una erupció imminent. Des de Reykjavík i els municipis de l’àrea de la capital, els terratrèmols es viuen amb una barreja de temor i curiositat, però la situació és més delicada a les poblacions situades a prop dels epicentres, sobretot, a Grindavík. Entre els 3.500 veïns d’aquest poble pesquer hi comença a haver mostres de cansament després de moltes nits en vetlla per les fortes sacsejades.

“En episodis com els que vivim, el més habitual és que la gent tingui ansietat. L’amenaça constant dels terratrèmols sempre és present perquè no sabem quan vindran o quina magnitud tindran. Els símptomes comuns són insomni o problemes del son, per la preocupació constant i per l’increment de l’hipersensibilitat del cos. També és normal sentir esgotament”, detalla Óttar Birgisson, psicòleg que treballa al sistema de salut pública de la regió de Suðurnes i que té programades reunions de treball aquesta setmana amb les autoritats de Grindavík per assessorar-les a l’hora de gestionar la situació actual. “En aquests casos, és recomanable expressar els nostres sentiments, fer exercici i mantenir una bona dieta”, apunta Birgisson.

Una de les qüestions que més angoixa els veïns de Grindavík és el fet que l’activitat sísmica i volcànica no segueix un cicle conegut. De fet, no hi ha precedents recents a la regió, així que no hi ha dades històriques. “No sabem quant pot durar l’activitat sísmica actual. Tampoc podem determinar la probabilitat que hi hagi una erupció, però el que és clar és que el magma està ascendint”, explica Magnús Tumi Guðmundsson, vulcanòleg i professor a la Universitat d’Islàndia. Pel que fa a les afectacions a la capital del país, Guðmundsson creu que una erupció a Reykjanes “no canviaria la vida a Reykjavík”, tot i que afegeix que, a l’inici de l’activitat, el gas tòxic podria fer que la població hagués de “tancar-se a casa durant unes hores”. A la memòria dels europeus encara hi és el volcà Eyjafjallajökull. El 2010, l’espai aeri del continent es va veure afectat per un gran núvol de cendra fruit d’una erupció volcànica explosiva sota una de les glaceres del sud de l’Islàndia.

El fet que l’alerta per erupció actual afecti la península de Reykjanes, on hi ha l’aeroport internacional de Keflavík, també preocupa a l’illa, tot i que no sembla que la situació de 2010 s’hagi de repetir. “El pitjor escenari per a l’aeroport internacional de Keflavík seria una erupció explosiva, que es donaria en el cas que la lava entrés en contacte amb l’aigua del mar. Aquest contacte produiria una reacció explosiva que convertiria la lava en cendra, cosa que podria afectar el trànsit aeri. Tanmateix, no és un escenari gaire probable”, diu Benedikt Ófeigsson, expert de l’Oficina Meteorològica d’Islàndia, organització que s’encarrega també de l’activitat sísmica i volcànica.

A hores d’ara, tant a la capital com als municipis de Reykjanes, la població viu connectada a les notícies de la televisió nacional i es manté atenta al soroll del subsol, en espera que la terra parli.

Islàndia espera l’erupció volcànica més propera a la capital mai no registrada