Els sondejos situen el populista Wilders com a segona força

qual un 60% dels holandesos va rebutjar la Constitució europea, col·locant-se decididament al costat dels euroescèptics, molt partidaris del mercat únic, però molt menys de la integració política. En els anys de govern, Rutte ha alimentat aquestes posicions, amb les quals tenyeix la fundadora Holanda d’una aroma euroescèptica, suau, però persistent.

El fins ara ministre d’Hisenda, el democristià Wopke Hoekstra (CDA), va rivalitzar amb Rutte en qüestió de frugalitat i en el fet de frenar qualsevol intent de l’Eurogrup que suposés una despesa extra per als contribuents holandesos. Però el seu objectiu d’aspirar al càrrec de primer ministre no sembla que se li posi a tret, vistos els resultats que li donen els sondejos.

D’altra banda, a la molt moderna Holanda, els populistes fa temps que han aconseguit ocupar posicions destacades. És el cas de Geert Wilders, amb la seva política dirigida frontalment a oposarse a l’islam i que ha criticat Rutte per acceptar el fons de recuperació de la UE.

Per la seva part, el Fòrum de la Democràcia de Thierry Baudet, obertament contrari a la UE, s’ha desplomat als sondejos després de lluites internes i que sortissin a la llum comentaris racistes d’alguns dels seus membres. Baudet no manté els resultats de fa dos anys, quan va guanyar les eleccions provincials.

Aquestes són unes eleccions marcades per la covid, tant pel que respecta als temes de la campanya, com per la votació, que s’ha prolongat durant tres dies. Els holandesos voten des de dilluns, i amb recomanació a la gent grans o a les persones de risc que emetin el seu vot com més aviat millor, per evitar aglomeracions el dia decisiu. Tres dies de votacions que conclouen avui a les nou de la nit, quan es comprovarà si els resultats donen el quart mandat a Rutte.

Les dades es coneixeran de forma ràpida, no així la formació de la coalició de govern. La complexitat dels acords entre quatre o més forces polítiques necessita el seu temps. En concret, el 2017, l’executiu es va formar després de set mesos de negociacions, i no va ser una excepció. Les estadístiques indiquen que des del 1946 la formació de govern a Holanda ha suposat una mitjana de 94 dies.

TRES DIES DE VOTACIONS Els holandesos voten des de dilluns per facilitar l’accés en temps de pandèmia