La Vanguardia (Català-1ª edició)
Més Madrid descarta l’oferta d’Iglesias
La formació d’Errejón anirà en solitari a les eleccions del 4-M
haurà batalla per la numeració de la vicepresidència i res que s’assembli a una crisi de Govern; el més important és continuar treballant amb el màxim clima de concòrdia possible”, van assenyalar ahir a la nit fonts pròximes a la ministra de Treball.
Díaz va demanar al líder d’Unides Podem que la seva ubicació jeràrquica al Gabinet no fos motiu de conflicte amb els socialistes. En poques paraules, Díaz cedeix el pas a Calviño, que va encendre els llums llargs quan va tenir notícia de l’ascens de la ministra de Treball al rang de vicepresidenta. Sánchez i Iglesias es van reunir ahir al matí a la Moncloa per abordar el relleu, després que el vicepresident segon anunciés per sorpresa dilluns al migdia la decisió d’abandonar el Govern espanyol per presentar-se a les eleccions a l’Assemblea de Madrid que tindran lloc el 4 de maig. La reunió entre els dos es va desenvolupar en termes “cordials”, segons van apuntar fonts governamentals.
Una altra alternativa hauria estat transferir la vicepresidència segona a Díaz, amb responsabilitat sobre les polítiques socials, sense les competències de Treball, solució que hauria debilitat objectivament Yolanda Díaz, atès que aquesta s’ha convertit en la figura més destacada d’Unides Podem en el Govern, per la seva eficient gestió al capdavant del ministeri que s’encarrega de les qüestions laborals. Paradoxalment, Calviño i Díaz són la segona i tercera ministres més ben valorades per l’opinió pública, segons el baròmetre del CIS del mes de gener. En aquesta enquesta Calviño obtenia una puntuació de 6,4, i Díaz, de 4,1. La millor valoració corresponia a Margarita Robles, titular de Defensa: 6,8.
Amb el nomenament de Díaz com a vicepresidenta, el Partit Comunista d’Espanya, que aquest any celebra el centenari de la fundació, arribarà al seu màxim rang en un govern d’Espanya. Díaz, que no forma part de Podem, està afiliada al PCE i a Comissions Obreres, seguint el camí del seu pare, el sindicalista gallec Suso Díaz, que va ser militant comunista a la clandestinitat i secretari general de Comissions Obreres a Galícia. El PCE va estar representat en els governs de la Segona República durant el període de la Guerra Civil i va aconseguir una influència notable en l’organització de l’Exèrcit Popular, però no va exercir mai una vicepresidència, tot i que sí la cartera de Treball, responsabilitat que va exercir entre el 1938 i el 1939 el sindicalista català Josep Moix, membre del PSUC.
L’ajust es completarà amb el nomenament de Ione Belarra com a ministra d’Afers Socials i Agenda 2030, responsabilitats fins ara atribuïdes a la vicepresidència segona que ha exercit Iglesias. Membre del grup dirigent de Podem, Belarra (Pamplona, 1985) actualment és secretària d’Estat per a l’Agenda 2030. La futura ministra d’Afers Socials s’ha destacat els darrers mesos per algunes declaracions crítiques amb la ministra de Defensa, Margarita Robles, després que aquesta emetés retrets a Unides Podem per les seves posicions republicanes. Íñigo Errejón va ordenar ahir que es donés un cop de porta, com més sonor millor, a la proposta de candidatura unitària de l’esquerra plantejada dilluns per Pablo Iglesias, quan va sortir per sorpresa del Govern espanyol per disputar la presidència de la Comunitat de Madrid a Isabel Díaz Ayuso. La decisió de Més Madrid es va prendre molt d’hora. En una reunió fixada a les vuit del matí per tallar com més aviat millor el recorregut de la maniobra teixida per Iglesias i que amenaçava d’immobilitzar la formació dirigida per Errejón.
La contundència amb què Més Madrid va escenificar l’enrocament va distar molt del posicionament que la seva candidata electoral, Mónica García, va adoptar 24 hores abans, quan es va mostrar “disposada a parlar de tot” amb el vicepresident segon. “Si és possible sense gaire testosterona ni imposicions”, però entaulant “un diàleg honest i sincer”, va subratllar.
Però ahir no hi va haver marge per a res d’això. L’enrocament de l’executiva –que va ser acatat per Iglesias, el qual va lamentar la negativa a una candidatura conjunta que “havia despertat molta il·lusió”– va evidenciar la diferència de criteris dins de la formació entre el corrent errejonista i els qui advoquen per aprofundir en el diàleg buscant una confluència. Una suma de forces que entreveien com una possibilitat real d’arrabassar a Ayuso la presidència de la Comunitat i que ara veuen allunyar-se perquè, com augura a La Vanguardia un dels seus dirigents, “els números no sortiran”.
Jerarquitzades les diferents posicions, a les quals el mateix
POPULARITAT Calviño i Díaz són les ministres més ben valorades, al darrere de Margarita Robles
NOVA MINISTRA Ione Belarra, d’UP, serà nomenada ministra d’Afers Socials i Agenda 2030
Errejón va donar l’aprovació assenyalant que “el feminisme ens ha ensenyat que no sempre hem de ser els protagonistes”, Més Madrid es va afanyar a desfer-se de qualsevol culpa del que passi el 4 de maig. Mónica García va subratllar que “és evident que totes les opcions superen la barrera del 5%” que marca la diferència entre la representació parlamentària i la irrellevància a l’Assemblea de Madrid, i que les enquestes veien possible que Unides Podem no superés fins a confirmar-se la cursa d’Iglesias. “Per tant, no s’ha de témer que es malgasti ni un sol vot” d’esquerres, va afegir.
García va llançar algunes indirectes a Iglesias: “Madrid no és una sèrie de Netflix que va començar dimecres amb la convocatòria d’eleccions (...) Les dones estem cansades de fer la feina bruta perquè en els moments històrics ens demanin que ens apartem. Hem demostrat que podem frenar la ultradreta sense que ningú ens tuteli”. García, metgessa anestesista, defensa el seu dret a liderar la seva pròpia candidatura reivindicant la trajectòria política i la tasca d’oposició a Isabel Díaz Ayuso davant l’exercici de paracaigudisme d’Iglesias.
4,4