Vox continua a l’alça i s’acosta al PP, segons l’últim CIS

L’enquesta, prèvia al sisme polític de Múrcia, impulsa el PSOE fins al 31%

El PP s’esllanguia i Vox l’estalonava abans que les ones murcianes provoquessin un sisme polític en la política espanyola, amb una magnitud que encara s’ha de determinar. L’últim baròmetre del CIS, que es va tancar poc abans de la desactivació de la moció de censura contra el Govern de Múrcia, dibuixava un panorama depriment per als populars, però també per a Unides Podem.

Les expectatives de totes dues formacions vorejaven la catàstrofe. El PP de Pablo Casado perdia tres punts en estimació de vot respecte al seu resultat del 2019. I la formació d’Iglesias retrocedia encara més: 3,3 punts. Paral·lelament, Vox aconseguia un 15%, la mateixa marca que en l’última cita electoral, i el PSOE es mantenia còmodament per sobre del 31%, amb un avanç equivalent al retrocés de Podem o del PP.

El problema per als populars, més enllà dels biaixos a la mostra o la cuina del sondeig, eren la resta d’indicadors. Sobretot perquè coincidien amb unes percepcions negatives de la situació econòmica com no es veien des del 2014 i que haurien de suposar un desgast monumental per a qualsevol govern.

Tot i això, no només Pedro Sánchez millorava en les preferències com a president (fins a superar el 27%), sinó que, en paral·lel, Casado veia reduir-se el seu suport i firmava un empat amb Santiago Abascal (tots dos amb menys d’un 8% de suports). I el que era pitjor per al líder popular: els seus propis electors li assignaven un suspens clar (un 4), que encara era més rotund entre els votants que el seu partit està pretenent captar: un 3,2 entre els de Cs, i un 3 entre els de Vox.

Alhora, Sánchez obtenia un aprovat folgat entre els seus electors, però

FONT:

Podem cedeix un 25% del seu capital electoral i a Iglesias només el volen com a president un 18% dels seus votants

també entre els de Podem. I quant a les preferències presidencials, mentre que el president comptava amb el suport d’un 63% dels seus votants (la mateixa taxa de suport que tenia Abascal entre els seus), a Casado només el volien al capdavant del Govern un 39% dels seus electors. Un de cada deu votants populars preferia Abascal o Arrimadas.

El capítol de confiança també era demolidor per a Pablo Casado. Davant Sánchez, que comptava amb la confiança de gairebé un 60% del seu electorat i d’un 50% del de Podem, el líder del Partit Popular només tenia la confiança d’un 30% dels seus votants (i els altres dos terços desconfiaven d’ell).

Tot i això, el sondeig incloïa també algunes dades que podrien explicar la temerària decisió de Pablo Iglesias de sortir del Govern per competir per la presidència de Madrid. D’una banda, Podem perdia una quarta part del seu capital electoral; de l’altra, l’aprovació d’Iglesias reflectia un gran desgast: els electors del PSOE el puntuaven amb un 3,5 i els de Més País amb un 4. És a dir, la formació lila tenia poques opcions de recuperar els votants que havien migrat al PSOE. I, a més, les preferències sobre el president del Govern suposaven una altra galleda d’aigua freda per al líder de Podem: la majoria dels seus votants (un 31%) apostaven per Sánchez al capdavant de l’Executiu, i un altre 15% per Alberto Garzón. Només un 18% dels seus electors optaven per Iglesias com a futur president.

Però tot això era abans que el petit sisme murcià obrís una falla a Madrid que ha revolucionat tota la política espanyola.