Reforç permanent de la sanitat

El sistema sanitari ha de sortir reforçat de la pandèmia de la covid que ens afecta des de fa ja més d’un any. El conjunt de professionals de la salut, tant pública com privada, ha patit durament l’impacte del coronavirus i alguns –massa– ho han pagat amb la vida. La millor manera en què el país els pot agrair i reconèixer l’enorme sacrifici que han fet, i encara fan, per vetllar per la salut de tots és dotar la sanitat dels recursos econòmics, tecnològics i humans que necessita.

La pandèmia de la covid ha servit per posar de manifest una cosa que semblava que s’havia oblidat: que la sanitat és un sector estratègic per garantir no només la salut, sinó també l’economia, l’ocupació i el funcionament general del país. A més, ha servit per recordar –valgui la redundància– que les pandèmies existeixen, que no han desaparegut i que suposen una amenaça invisible, constant i d’efectes devastadors quan ataquen. L’epidemiologia, que havia estat relegada del sistema públic de salut, ha tornat a recobrar la importància que no hauria d’haver perdut mai i que no ha de tornar a perdre mai. Tot el que s’ha après l’últim any, a costa d’un esforç enorme, ha de ser la base per actualitzar i modernitzar, amb l’ajuda de les noves tecnologies digitals, del big data i de la intel·ligència artificial, aquest àmbit de la medecina perquè estigui sempre a punt.

Aquest últim any els governs, tant el central com els autonòmics –en el nostre cas, la Generalitat–, han executat pressupostos d’emergència per cobrir els grans dèficits que arrossegava la sanitat pública, des dels anys de les retallades, i que van obligar a afrontar els primers mesos de la pandèmia amb una dramàtica escassetat de mitjans, d’equips de protecció i de personal. Aquest dèficit, com a conseqüència dels reforços incorporats posteriorment, s’ha cobert en gran manera, encara que no prou. A Catalunya, per exemple, el sector

Les millores que s’han fet en el sistema de salut per lluitar contra la covid s’han de mantenir i ampliar

sanitari públic i concertat, que ocupa unes 100.000 persones, ha incrementat la plantilla amb 13.000 professionals més, però encara falten infermeres. Paral·lelament, molts hospitals han iniciat la convocatòria de places indefinides i nous contractes per millorar la precarietat laboral generalitzada entre la plantilla flotant. Però, malgrat tot, encara queda molt per fer. El més important, malgrat això, és consolidar el que s’ha aconseguit i no tornar enrere quan acabi la pandèmia.

Altres aspectes que la covid ha revaloritzat són les estratègies de gestió per aconseguir més eficiència, la necessitat d’incrementar la capacitat investigadora i, també, la col·laboració amb la sanitat privada i el sector farmacèutic.

Totes les millores i les lliçons apreses per lluitar contra la covid s’han de contemplar com a permanents, ja que s’han revelat com a imprescindibles per a la sanitat. El problema de fons és poder garantir, precisament, que tot això pugui ser sostenible financerament. Cal tenir en compte que, fins ara, totes les millores aconseguides l’últim any s’han pagat amb càrrec a un augment de l’endeutament de l’Estat. Però, tard o d’hora, tornarà a arribar la necessitat de retallades per ajustar novament els dèficits. Per això és necessari consolidar un model que pugui suportar el creixement exponencial de la despesa sanitària.

Una via complementària, entre moltes d’altres, per avançar cap a un augment de l’eficiència de la sanitat és que es pugui incorporar amb rapidesa al procés de transformació digital i tecnològica en què està immersa la societat, amb l’ajuda financera que ha d’arribar dels fons europeus. Durant la pandèmia s’ha generalitzat l’atenció mèdica telefònica, però això només hauria de ser el primer pas d’un gran avenç de la telemedicina i de l’aplicació de les noves tecnologies per millorar l’atenció als pacients i contenir els costos.