Alemanya, que venen els Verds

L’any 2021 ha començat malament per a la democristiana CDU i podria acabar més malament si el 26 de setembre deixa de ser l’eix del Govern federal, una de les hipòtesis sembrades aquest diumenge als comicis en dos lands importants. L’avanç dels Verds i els bons resultats del socialdemòcrata SPD donen credibilitat a l’eventual formació de governs de coalició sense la CDU, després de setze anys ininterromputs al timó i marcant el ritme a Alemanya gràcies a la figura de la cancellera Angela Merkel, que amb la seva retirada de la política reforça aquesta sensació de final d’època per a l’hegemònica CDU durant la major part del segle XXI.

És inevitable un canvi de cicle a Alemanya? De cap manera, per bé que la dinàmica perdedora que va transmetre diumenge la CDU suggereix un partit amb un lideratge feble –Armin Laschet va ser elegit al gener, però s’ha de decidir si serà el cap electoral al setembre–, amb la motxilla del desgast i l’arma de doble tall de la gestió diària. A diferència d’altres latituds, l’electorat alemany és molt exigent amb la governança i en els últims temps la CDU arrossega casos de corrupció –que han portat la dimissió de tres diputats– i el ritme molt baix de vacunació contra la covid –només el 7% de la població adulta ha rebut la primera dosi–. Si agitem el còctel, la CDU té un any carregat

La CDU post-Merkel comença malament l’any mentre que els Verds continuen guanyant pes

de dificultats, sense comptar amb el factor psicològic que el final de l’era Merkel reforça l’atmosfera que alguna cosa s’acaba. El diagnòstic d’Armin Laschet és, almenys, realista i gens complaent: la situació “és molt greu”, va assenyalar de portes endins davant l’executiva del partit.

L’altra notícia dels comicis és la confirmació de l’ascens dels Verds, un moviment a l’alça que ha blanquejat la seva imatge de poc fiable respecte a qüestions capitals –com el creixement econòmic o les relacions exteriors–. L’ideari ecologista ha sabut sintonitzar a Alemanya amb un electorat centrista, poc amic de les revolucions, però que amb el canvi climàtic i els orígens de la covid s’ha replantejat alguns credos. Ja no espanten les classes mitjanes ni es veuen com un moviment perifèric i no apte per governar una potència mundial.

Els Verds milloren resultats en cada elecció, a un ritme que reforça el seu objectiu de ser decisius en la governabilitat al setembre. L’opció de poder decantar la pugna entre els dos grans partits revaloritza aquest paper de faedors de reis. Han pogut eliminar l’estereotip de moviment assembleari, propici a les dissensions i al·lèrgic als lideratges clars. El tàndem Annalena Baerbock i Robert Habeck ha aconseguit parlar amb una veu i està donant credibilitat als Verds. Una tendència ideològica que no ha arribat al sud d’Europa, però que marcarà pautes a la UE.