Treball: menys és més

Treballar menys hores és treballar més i millor. També aquí “menys és més”. Keynes va predir que els avenços en tecnologia i productivitat permetrien que al cap d’un segle es treballés només 15 hores a la setmana. No s’ha complert. Uns ho voldrien; d’altres no. Però potser tots dos poden estar equivocats. Una reducció radical rebaixaria el nivell de vida, però augmentaria la qualitat de la feina, perquè moltes hores al davant provoquen desgana.

Per viure cal treballar, i per viure bé, treballar bastant. Molt, als Estats Units. I a la Xina i els gegants asiàtics. A Europa predominen les 40 hores setmanals. Però a França ja estan en les 35. Això últim permet treballar des de les nou del matí fins a les quatre de la tarda (mitja hora per dinar a les 13 h), o fins i tot treballar de dilluns a dijous en jornada partida o dilatant la continuada.

Si en cent anys s’ha aconseguit la jornada de vuit hores i tot el dissabte festa, d’aquí unes dècades aconseguirem que treballar menys sigui igual o més productiu, permeti la conciliació familiar i tenir més fills, així com disposar d’un temps per a la formació personal, cosa que convé tant a la persona com al sistema productiu.

Mentrestant, l’horari vigent, que suposa per a la majoria una jornada de sol a sol, és innecessari, improductiu i nociu per a la salut, la formació personal i la conciliació.

Algun dia es parlarà de la barbaritat del nostre horari actual, com avui considerem una salvatjada aquelles jornades de dotze hores, incloent-hi dissabte a la tarda. La robòtica, el teletreball i el canvi climàtic ens fan sentir al clatell dues qüestions fonamentals per respondre ara mateix: què és el treball? Com s’ha d’organitzar? La resposta està molt més en la cultura que en l’economia, encara que importi.