Palau d’hivern

Encara que tot va començar a Múrcia, en realitat l’inici de l’inici va ser a Catalunya, on els resultats electorals van deixar bombes de temps que han esclatat al mapa polític espanyol.

Especialment, la confirmació de la caiguda lliure de Ciutadans, que ha encoratjat Pedro Sánchez en la seva maniobra murciana. I encara que la jugada no li ha sortit com imaginava, alguna cosa ha quedat clara: Ciutadans ja és a la secció rebaixes del mercat polític. La guerra per quedar-se les restes serà truculenta. Res estrany en un partit suflé que va néixer amb el virus de l’anticatalanisme –un revival del vell lerrouxisme–, es va apuntalar a Espanya perquè estomacar el català sempre ven en terres hispanes, i aviat es va convertir en un partit escombra (el clàssic catch-all party) que escombrava cap a casa les restes dels altres. D’ideologia groguenca no se sap, excepte en la pàtina de l’ultranacionalisme espanyol, aquest que es va resumir en la famosa frase (un pèl mussoliniana) d’Albert Rivera: “Jo no veig rojos o blaus; no veig joves o gent gran; veig espanyols. No veig treballadors o empresaris; veig espanyols”. I de tant veure espanyols, es va quedar sense veure res.

A partir de la caiguda de la peça Ciutadans, tot el trencaclosques espanyol

Ciutadans ja està situat a la secció rebaixes del mercat polític

ha patit un terratrèmol amb una dimensió per quantificar. De moment, dues conseqüències d’alt voltatge: l’ascensió d’Ayuso, el lideratge de la qual es referma en detriment de Casado; i l’agosarada jugada estratègica d’Iglesias. Respecte a Ayuso, es constata que aquest populisme de dreta extrema i sense complexos és retòricament eficaç i pot ser electoralment exitós. La qual cosa genera seriosos problemes a un Casado a qui cal reconèixer esforços importants per situar-se en posicions més centrals.

L’arriscada jugada d’Iglesias és un capítol a part amb aires de trasllat al palau d’hivern. Arriscada, però intel·ligent. D’una banda, se’n va del Govern espanyol quan la seva presència resulta més indigerible per al PSOE, i així frena la sagnia; de l’altra, desmenteix el relat cabdillista que ha quallat en la seva militància; i amb tot això, es planta en la batalla de Madrid, amb aires de Front Popular davant les hordes feixistes. Amb Ayuso al córner extrem i amb Vox al seu costat, Iglesias té un ampli recorregut retòric que pot reforçar el seu deteriorat lideratge com a líder de l’esquerra, encara que l’escull de Més Madrid li complica el quadre. Però, si els resultats el situen en bona posició, Iglesias ressuscita com l’au fènix. El temps dirà, doncs, si la seva agosarada jugada ha estat heroica o tràgica.